L'Hospital Comarcal de Figueres ha negat l'atenció a un turista suís que, unes hores abans, havia estat víctima d'un atracament que li va causar contusions i rascades pel cos. Davant de l'estupefacció de l'home i dels policies que l'acompanyaven, li van comunicar que per la seva condició d'estranger havia de pagar 130 euros per la visita. No va poder abonar-ho perquè no portava diners a sobre ni cap mena de documentació perquè l'hi havien robat tot. L'Hospital s'ha defensat dient que aquest turista no va demanar, en realitat, assistència mèdica sinó que només volia un informe per adjuntar a la denúncia policial. Clar que es dóna per descomptat que per fer un informe mèdic cal una inspecció mèdica! O no?
Però independentment dels matisos, la solució dels problemes econòmics de la sanitat catalana no passa per col·locar caixes registradores en els boxs d'urgències o demanar el passaport abans de curar una ferida. L'atenció sanitària catalana ha estat universal durant quasi 30 anys. Amb els seus defectes i errors, ha estat considerada modèlica. La crisi no ha de servir per posar fi a aquest model que no deixa de ser un valor.
Una cosa ben diferent és que posin solució d'una vegada per totes a aquesta sagnia econòmica que representa el turisme sanitari o que per una gestió ineficaç no s'acabi cobrant l'atenció mèdica o les intervencions d'aquests estrangers a les respectives seguretats socials o a les mútues dels països d'origen. Això és una autèntica disbauxa. Cada hospital fa la guerra per la seva banda. Cap Govern català ha estat capaç de crear un model únic centralitzat i eficient que es dediqui a gestionar aquests cobraments a l'estranger, ja que en ser un país turístic, la balança està molt desequilibrada. Aquest és un vell problema que cada any costa milions a la sanitat catalana. I està clar que això no se soluciona posant cobradors a les portes dels hospitals.
