Un Batxillerat esperançador

Aquells cursos van ser molt intensos. Nosaltres vam fer el COU experimental, amb professors com l'Ignasi Bonnín, en Santiago Sobrequés, i també amb Josep Pallach o la Teresa Juvé, que s'havien format com a pedagogs a França en el seu ?exi?li. En Pallach ens feia sociologia i la Teresa, tècniques de la llengua. Vivíem amb el convenciment que Espanya estava canviant i la il·lusió per fer coses noves ens transportava. A sociologia estudiàvem aplicant la teoria a l'estudi d'un grup, en el nostre cas, ETA. A tècniques de l'expressió simulàvem diaris, guions de pel·lícules, ponències... Aquell any de COU ens va fer sentir de cop grans, ens va fer descobrir la transcendència de les coses i ens va enfocar directament cap al futur.

Aquell curs el Vicens Vives va tenir ?alum?nes com l'Anna Birulés, l'Anna Pagans, la Montse Terradas, la Montse Hosta, en Quim Velayos, en Rafel Nadal, l'Antoni Puigverd... En aquells anys Girona, una ciutat de poc més de 60.000 habitants, tenia pocs centres per estudiar batxillerat: el Vives, els Maristes, la Salle i les Carmelites. Per tant, sortien cap a la universitat un màxim de 300 alumnes, uns 5 per cada mil habitants.

Enguany a Girona, una ciutat de 100.000 habitants, sortiran uns 1.100 alumnes que hauran fet batxillerat en 12 centres diferents, pel cap alt uns 11 per cada mil habitants. Per tant, en quaranta anys la intensitat de joves que entren a la universitat a Girona haurà pujat un 120%, que no sé si és molt o poc, però és notable.

El que és més important és la millora en el nivell dels alumnes d'ara respecte als d'abans. Durant la festa de graduació dels 140 nois i noies que enguany han acabat Batxillerat, els mateixos alumnes van organitzar petites actuacions musicals. Va ser impressionant veure quatre actuacions diferents de grups de joves músics interpretant música de tots els estils, amb un nivell altíssim. Allò, junt amb el recull de fotos del seu pas pel Batxillerat i tota l'organització de l'acte i de tota la festa que hi va haver darrere, em va fer adonar que aquests joves d'avui tenen una preparació i un saber fer que superen amb escreix els de la meva generació.

És clar que quan nosaltres vam acabar a l'any 1971 no hi havia ordinadors, ni fax, ni fotocòpies... ni calculadora! Amb prou feines hi havia televisió, telèfon i nevera a les cases, mentre avui els alumnes porten l'smartphone a classe i poden veure el que passa al món mentre el professor explica integrals.

Enmig de la cerimònia vaig pensar que la nostra generació va copar tots els llocs de direcció de la societat pocs anys després. Va coincidir que a la nostra sortida de la universitat la democràcia era incipient i necessitava gent formada per dirigir el canvi i la transformació que va modernitzar Espanya. I allà hi érem nosaltres: a punt, amb una bona formació i una gran il·lusió. Vaig pensar que aquesta fornada que surt, la que ha nascut el mateix any que Internet i les que vindran en anys posteriors seran les que ens faran fora, les que ens rellevaran dels llocs de comandament. Aquest relleu és tan important que val la pena que posem el màxim del saber en la seva formació, que fomentem l'excel·lència en aquests 1.100 alumnes que entraran a la universitat perquè dintre d'aquest col·lectiu hi ha part de la futura direcció de la ciutat, del país i de les empreses.

Sovint es veu els joves com un col·lectiu que passa de tot, que beu, que fa bretolades... el mateix que ens deien a nosaltres fa quaranta anys. És cert que preocupa l'actitud passiva d'alguns joves, però cal afegir a aquesta visió la del col·lectiu més ben format, amb un pes 2,4 vegades més gran que quan nosaltres teníem la seva edat.

Els joves de la graduació de dijous tenen bon nivell de llengües, de matemàtiques, de física, de filosofia... Saben viatjar, saben organitzar, saben estar i saben explicar. Aquest grup del Vives ha guanyat tots els premis de matemàtiques, de treballs de recerca i de projectes d'emprenedoria que hi pugui haver. Tot a punt per rebre una formació més especialitzada que els farà entrar en el món laboral. No els cal tenir por de no trobar feina, perquè l'espai laboral avui no és Girona ciutat, ni el Gironès, ni les comarques gironines, ni Catalunya, ni Espanya, ni Europa. L'espai laboral avui és el món i aquest és molt gran. Aquesta generació té la formació per circular pel món, per trobar el seu lloc en punts diferents d'allà on han nascut. No cal posar-se pedres al fetge perquè la seva formació no reverteixi en l'economia local, ja que una economia oberta retorna beneficis en el sentit contrari i la millor formació és la d'un jove que ha tingut la seva primera feina a l'exterior. Jo també ho vaig fer.

Així que comencem a preparar el relleu de les noves generacions, aconsellem-los que serà en el sector tecnològic on hi haurà més oportunitats de futur i donem-los oportunitats perquè reforcin la seva formació amb pràctiques a les empreses. Jo hi confio, hi ha nivell.