o es pot considerar cap novetat ni cap sorpresa que les principals reclamacions dels ciutadans corresponguin a empreses de telecomunicacions. El que sí resulta alarmant és que acumulin la meitat de les queixes presentades pels gironins l'any passat a Consum quan en el conjunt de l'Estat són una de cada tres, segons les dades facilitades fa unes setmanes per l'organització Facua. Els principals motius de queixa sobre telecomunicacions són incompliments d'ofertes comercials, enviaments de factures després que els usuaris hagin sol·licitat la baixa del servei o amenaces amb penalitzacions abusives per anul·lar contractes abans de finalitzar els compromisos de fidelitat. També el cobrament de trucades no realitzades o l'alta en serveis de missatgeria no sol·licitats. De fet, gairebé tots els consumidors han topat algun dia amb alguna companyia de telecomunicacions, sigui per telefonia convencional, mòbil o Internet, tot i que no sempre acaben amb reclamacions formals. El lideratge d'aquestes empreses en els llistats de queixes és una constant en l'última dècada. En aquest sentit, el que més acaba indignant als consumidors és la impunitat amb què actuen davant la passivitat de les administracions públiques per regular i sancionar amb contundència. No ens referim a la tramitació de queixes que realitza Consum -en molts casos, els usuaris tenen sort d'aquests organismes-, sinó a la falta d'una legislació que eviti aquests tràngols als ciutadans. Està clar que si sovintegen tantes irregularitats en un mateix sector és perquè la legislació no és prou contundent i a les empreses implicades els surt més a compte resoldre el baix percentatge de reclamacions que al final acaben tramitant els consumidors.
