Deixin que faci una pregunta ingènua: Si la justícia emana del poble i s'imparteix en nom del Rei (Constitució, art. 117), hi pot haver jutges que s'imposen a la voluntat del poble? (Sí: els jutges caducats del Tribunal Constitucional que s'imposaren a la voluntat del poble que votà el nostre Estatut en referèndum.) Pot haver-hi un monarca que deixi impartir justícia en nom seu contra el poble? (Sí: Joan Carles I, que no va moure un dit quan aquells jutges van contradir el que havia referendat tot un poble!) Ergo, funciona la justícia? El fiscal general de l'Estat Eduardo Torres-Dulce acceptà la dimissió del fiscal en cap de Catalunya Martín Rodríguez Sol després que aquest s'hagués pronunciat en una entrevista a favor de la legitimitat d'una consulta al poble català dins el marc legal. (Sabia que si no dimitia, li obrien expedient...) El Conseller de Justícia Germà Gordó va sortir en la seva defensa en el "Fòrum Europa Tribuna Catalunya" adduint una obvietat: l'estrany hauria estat que hagués dit el contrari. Arribats a aquest punt, l'interrogant, per ingenu que sigui, és lícit: Funciona la justícia espanyola? Rodríguez Sol va incloure en la seva declaració "el marc legal". Si hem de fer cas a Torres-Dulce, Catalunya no té cap possibilitat de marc legal? (Si estirem el fil de les conseqüències, la cosa té el seu entrellat: si no hi ha marc legal per a la consulta, no hi haurà consulta. Almenys, a les bones.)

Sortim d'aquest pèrfid laberint? Per què uns han d'anar a declarar emmanillats, amb el càstig dels telenotícies (cas Pretòria) i d'altres poden acudir als jutjats amb cartera d'executiu i abric de coll de pell? Bárcenas es passeja tan tranquil malgrat les acusacions de finançament il·legal del PP mentre Isabel Pantoja surt dels jutjats a empentes i rodolons. Funciona la justícia espanyola? Lliguem o no lliguem l'afer Gurtel a tot el marro anterior? Funciona la justícia espanyola? Ara volen retirar el passaport a un munt de gent mentre sembla que Urdangarin se'n podrà anar tan tranquil a Qatar amb l'amic i seleccionador d'handbol Valero Ribera... Un deu per a l'amic que el vol treure dels focus ?televi?sius, però la cosa fa un cert tuf i un mal efecte espaterrant, del qual se n'hauria d'haver adonat la casa reial, que no surt gens ben parada en les darreres enquestes. Funciona la justícia espanyola?

Volen que parlem del titular del jutjat 24 de Barcelona, el magistrat José(p) Majó Llopart? És el jutge que va admetre a tràmit la querella presentada per Jordi Pujol per calúmnies i injúries contra els periodistes del diari El MundoEduardo Inda i Esteban Urreiztieta, en fer-se ressò en plena campanya electoral catalana d'un esborrany policial de la Udef (Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal), que a hores d'ara el ministre de l'Interior encara no sap d'on va sortir; li atribuïen comptes al banc Lombard Odier de Suïssa, fet que el mateix banc va desmentir. El jutge rebutjà enviar la causa als tribunals ?madri?lenys, com volien la Fiscalia i el mateix diari, amb l'excusa que la seu del periòdic d'Unidad Editorial és a la metròpoli, perquè existeix un acord "no jurisdiccional" del Tribunal Suprem des del 2005 segons el qual el primer jutge que instrueix una causa sobre injúries i calúmnies és el que té la potestat d'investigar-lo i perquè el diari també té seu a la ciutat comtal. Fins aquí, fantàstic. Però, justament el passat 9-IV (quan Hisenda o el CNI va voler passar comptes dels diners dels fills del senyor Pujol), el magistrat arxivà la querella de l'expresident de la Generalitat contra els esmentats periodistes. Al seu entendre, les informacions dels periodistes "reflecteixen dades que han [estat] i són objecte d'investigació policial, emparats en diverses fonts testificals i policials, publicats amb la intenció d'informar i no de calumniar ni d'injuriar". El jutge entén en la interlocutòria que els dos periodistes signants "realitzaren uns articles neutrals limitant-se a informar sobre els fets obtinguts en base a una font fiable, sense que consti cap altre interès llevat del purament informatiu"; no hi veu cap "manifest menyspreu de tota confrontació amb la realitat" ni que es tracti de cap "invenció o pura ficció". Per totes les quals coses no hi veu cap indici d'infracció penal. I em torno a demanar: funciona la justícia espanyola?

En altres mots: és possible que en circumstàncies especials (érem en ple període electoral!), a un jutge que es fa canviar el nom de José a Josep li importi un rave la veritat? Pot qualificar de "fiable" una font que ni el ministre responsable del ram sap d'on va sortir? Pot qualificar de "neutrals" uns articles sobre uns fets dels quals la superioritat no pot donar cap explicació? Després que el Síndic de Greuges afirmés que amb tota seguretat les badomies del diari van influir en el resultat de les eleccions, pot quedar-se tan tranquil amb el seu escrit? Si la justícia funcionés a Espanya, caldria demanar explicacions d'aquests qualificatius al senyor Magistrat, no fos cas que algú pogués malpensar que el senyor Jutge s'ha afanyat a fer jurisprudència atès que altres dos jutjats de Barcelona, el 31 i el 33, van admetre a tràmit altres querelles contra el diari dirigit per Pedro J. Ramírez per donar pàbul al document fantasma de l'Udef tot esquitxant d'altres líders de CiU, responsabilitzant-los de tenir diners a paradisos fiscals i de rèmores de l'afer del Palau de la Música. De moment, l'escrit del jutge ha estat lloat per l'editorial del diari El Mundo així: "No es pot afegir gaire res a les paraules del jutge Josep Majó Llopart, que suposen la millor reivindicació de la nostra feina". Ara només faltaria que un altre jutge, amb una mica més de consciència i responsabilitat, en comptes de basar-se en el que Majó va escriure, li esmenés la plana cercant la veritat. Però no tinguin por: ni passarà res d'això ni ningú demanarà explicacions al jutge esmentat. Seria un senyal de bon funcionament de la justícia...

Amb les coses així, ara els ciutadans de peu anem aprenent els noms dels jutges, cosa que no havia passat mai. Sabem que José Castro és el jutge d'Urdangarin i de la infanta Cristina, o que el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, investiga el fill gran de Pujol per haver mogut -diuen- més de 32 milions € en tretze països des del 2004... (Hi deu haver molts empresaris espanyols que al llarg de nou anys n'han mogut més, però, és clar, no són al rovell de l'ou del sobiranisme...) Ah! També sabem que davant del jutge Enric Anglada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Oriol Pujol, imputat o encausat en el cas de les ITV, es va trobar amb enregistraments telefònics traduïts malament (amb mala intenció? Com a mínim, de manera que no l'afavorien). Però, és clar, a aquestes matusseries, els catalans ja hi estem avesats... Ni tan sols no podem dir que les coses no funcionen com va fer l'expresident Pujol i se les va haver de sentir de tots colors. Funciona la monarquia, funciona la política, funciona la justícia, funciona l'economia... Funciona tot! Això és Xauxa, que no ho veuen? Era aquell andalús que es volia fer el simpàtic que deia que la justícia era un "cachondeo"!