Estimem
la nostra llengua
carme blanch isern. vila-sacra.
Cada dia tinc més ganes d'escriure, d'escriure bé i de fer-ho en català.
Recordo que de petita, en anar a l'escola, d'allò que a casa meva en dèiem una paella allà era una "sartén", que l'insecte que volava pel jardí i era una papallona i allà en dien "mariposa", etc. etc.
Crec que no en vaig sortir gaire perjudicada perquè, i per sort meva, a l'escola on jo anava hi havia "monges-catalanistes" i els dissabtes em solien deixar per llegir a casa llibres de Josep Mª Folch i Torres i m'hi vaig avesar. El que jo puc dir que em va doldre més és el resar, perquè m'havia hagut d'aprendre totes les oracions en castellà, fet que em significava parlar amb un Déu estranger... Després ja vaig fer-ho en català tot i que haig de reconèixer que als meus 70 anys i escaig encara les taules de multiplicar les he de dir en castellà i també altres coses concretes com el número pi 3,1416...
Entenc les persones que, com jo, estimen la nostra llengua, ens en sentim orgullosos i pensem que és especial. A veure qui s'atreveix a traduir literalment: xucamulla, llepafils, baliga-balaga, nyigui-nyogui, garratibat... i tantes altres que no tenen ni la sonoritat ni el significat que tenen aquestes per a nosaltres.
Visca Catalunya! Estimem la nostra llengua.
Apropiació
de la història
Josep Baella Isanta. girona.
Facta non verba. Hi ha realitats històriques que els catalans hauríem de saber: L'imperi espanyol no s'ha fonamentat en l'antic regne de Castella. Abans dels Reis Catòlics, el regne de Catalunya-Aragó es va estendre per tota la Mediterrània, essent un dels més importants del món. La seva influència va arribar fins a Roma amb Silvestre II, protegit del comte de Barcelona Borrell II, Calixte III, Alexandre VI i Benet XIII. La descoberta americana va ser una gesta totalment catalana. Eren importants els ports de Cotlliure, Pals i Barcelona. Molt abans que es traduís la Bíblia al castellà, ja ho havia fet en català. Aquesta última va ser cremada per la inquisició castellana. La unió dels Reis Catòlics, i sobretot a partir de Felip II, denominat a Catalunya "lo castellà", va encetar una apropiació de la història d'Espanya per l'antic regne de Castella. Com a botó de mostra, diré que l'obra Tirant lo blanc va passar com una obra anònima castellana fins 1873, anomenada Tirante el Blanco. En aquest any es va presentar un exemplar de l'edició de Barcelona del 1497, que, miraculosament, s'havia lliurat de la foguera.
Pobresa i crisi
Jesús Domingo Martínez. Girona.
L'informe "Desenvolupament humà i pobresa a Espanya i les seves comunitats autònomes" -que es basa en variables de benestar material, educació i salut-, mostra com els primers anys de la crisi han afectat fonamentalment el benestar material, calculat a partir de la renda, que es "ressent" amb una caiguda del 13,7% de mitjana estatal. En aquest punt, els experts han volgut puntualitzar les diferències entre la percepció i les dades, ja que, comparativament, les xifres donen resultats una mica millors que en els anys anteriors 2006. En els anys del boom immobiliari, les rendes s'incrementen ràpidament i a partir de 2008 és quan es produeix una caiguda important.
Els experts han volgut destacar l'"entorn estable" de l'estructura social i familiar a Espanya que "està fent que es suporti millor" la crisi. El nucli familiar es comporta en aquest país com "un veritable grup suplint les mancances" i "evitant un major conflictivitat social", han ressaltat.
Segons aquesta opinió, cal un canvi en el sistema de finançament i han confiat que "la crisi ajudi a fer-nos més conscients i exigents davant el polític que se'n va i deixa el dèficit als altres i que s'arreglin". S'han permès "algunes alegries en els anys de bonança que potser caldria repensar", conclouen.
Si no fos trist
faria riure
Lluís Torner i Callicó. GIRONA.
Ja comencem a estar un xic tips de propòsits i despropòsits, ara diuen una cosa, ja que a l'hora de fer-ho en fan una altra; mentre van dient-nos que cal retallar, ens van augmentant els impostos, i alguns serveis bàsics. Tot està prou complicat, però acaben complicant-ho un xic més. I ja no parlem de corrupció, quan veiem que aquells que l'han fet més grossa, van tranquil·lament com si no hagués passat res. Mentrestant, els que hem procurat ser honrats, i previsors, que no ens hem deixat portar per la malversació, i hem procurat fer uns estalvis per a la vellesa, en paguem les conseqüències, i encara n'hi ha que ens diuen: burros, per què ho fèieu.
Tot això ve a compte que ara sembla que posaran un impost sobre l'estalvi , a les entitats financeres que, com no cal dir, acabarem pagant els impositors, és clar! I entretant va sonant una retallada a les pensions. Ah! I un altre tema ben nou, el diumenge 25 de maig, els mitjans d'informació publicaren una notícia que incideix en l'esmentat desgavell, els que tinguin un habitatge per llogar o vendre, hauran de tenir un certificat energètic, a partir de l'1 de juny, o sigui surt l'ordre cinc dies abans de la seva aplicació, i clar ningú sap dir quin cost tindrà - ja que que han de ser emesos per un professional- ni les conseqüències que comportarà, però... dit i fet, a pagar i callar. És lògic, preguntem? O és que ja som grans i ens costa entendre-ho.
Si a tot plegat hi afegim: Lleis Wert, Lomce, Lapao, desavinences sobre el dret a decidir, i sobre l'atribució dels topalls del dèficit, etc. etc., ja no sabem per on agafar-ho.
Per això quan, dissabte passat, veient ballar els capgrossos de la Faràndula Gironina, que passejaven per la Rambla, acompanyats festivament per l'alegre música de les gralles, ens va venir al cap fer un símil amb la llegenda del Tarlà de l'Argenteria. Aquest personatge va sortir per alegrar la gent que patia per una greu passa de pesta; ja que els capgrossos, vàrem imaginar-nos, potser ens venien a alliberar de pensar tant en la crisi i tot el que se'n deriva.
Bé! Són pensaments que ens venen al cap als que ja som grans, mentre veiem que la cosa no funciona tal com seria la nostra voluntat. Som un xic somniadors, sabeu?
