Pels voltants de dos quarts de deu de la nit dels dissabtes, la cadena La 2 de TVE emet la sèrie El comisario Montalbano, el solitari policia ideat per l'escriptor Andrea Camilleri. L'episodi del cap de setmana passat adaptava l'obra anomenada en italià La caccia al tesoro i traduïda al català de forma exquisida per Pau Vidal amb el títol d'El joc de pistes.

Entre la novel·la i la pel·lícula hi ha una diferència com de la nit al dia. És a dir, una trama esgarrifosa queda desdibuixada i esvaïda en la representació fílmica.

De fet, la narració no defuig la violència sense sentit, els ambients sòrdids, les perversions sexuals amagades, la morbositat d'un crim abominable i les escenes de sang i fetge que converteixen el joc infantil de la cerca d'un tresor en un macabre passeig.

En el relat, el comissari comença a rebre cartes anònimes amb poemes d'endevinalles i criptogrames que s'han de desxifrar per localitzar indrets on trobar noves indicacions per continuar. Al principi, s'ho agafa amb sornegueria fins a adonar-se que es tracta d'un desafiament. Darrere els missatges s'hi amaga un personatge pervers, embogit i perillós que repta en Montalbano a un duel de conseqüències imprevisibles.

L'error de Montalbano és acceptar l'envit per la curiositat inicial que l'empeny. Després, quan el desinterès el fa dubtar, no és capaç d'abandonar la juguesca.

En cap instant és conscient que l'objectiu de l'assassí no és ni la seva participació ni el resultat final, sinó controlar que el policia jugui d'acord amb unes condicions marcades.

Tot i que la condició de titella no li agrada gens tampoc es rebel·la, potser contagiat per l'onada de pessimisme que s'ha apoderat de la gent. D'aquesta manera, la història s'insereix en l'actual crisi econòmica i social que ha submergit milions de persones en la misèria i la desesperació mentre els polítics segueixen insistint en l'austeritat com a únic remei possible. Quin engany!

L'autor, que en anteriors novel·les s'aferrava a la necessitat de resistir l'embranzida del poder, sembla resignat i rendit davant l'aclaparadora imposició de les elits dirigents.

No, no! Benvolgut Andrea Camilleri, allunya la desconfiança en la capacitat de reacció de les persones! Prou de refugiar-te en l'angoixa que paralitza! Deixa d'emfatitzar sobre el desordre moral irremeiable! Recupera la dosi d'energia per canviar el joc d'enganys a la recerca d'un il·lusori tresor. S'ha de jugar al joc de la veritat! Cal, doncs, escollir les formes i les regles per desemmascarar els polítics i els seus acòlits que, amb enganys i mentides, volen portar l'aigua al seu molí. És clar que sí! Pel bé de tots!