L altre dia parlàvem amb l'alcalde de Castelló d'Empúries, Xavier Sanllehí, sobre alguns dels problemes que actualment pateix "el barri" més important del seu poble -Empuriabrava-. Però en Xavi és un home viatjat, coneix món i està plenament confiat que el que està patint la marina més gran del continent europeu és un fenomen passatger i que aviat la urbanització recuperarà el lloc que li pertoca com a veritable paradís per als amants del mar i de la navegació, única a tot el món.

Certament, Empuriabrava ha passat per moments difícils. Primer, l'Estat espanyol volia aplicar, d'un dia per l'altre, una Llei de Costes que ningú havia mirat durant anys i feia sentir-se insegurs a tots aquells, sobretot estrangers, que havien invertit diners i il·lusió en unes propietats que als seus ulls foren qüestionades només per recaptar més. Però tampoc ajudava la creixent presència d'una immigració cada cop més conflictiva, baralles, assassinats, etc. Després, les constants tensions entre els propietaris i els antics promotors de la urbanització, que segueixen duent la paella pel mànec als canals, etc.

El que li cal a Empuriabrava, igual que a moltes altres urbanitzacions de la Costa Brava i arreu, és nova il·lusió, nova dignitat, un nou esperit de caràcter i exclusivitat. El que li cal és un nou projecte que tingui un efecte semblant al que va fer comprar les seves il·lusions a tanta i tanta gent en els seus inicis. Heus aquí una proposta: Quan un passeja o circula per les urbanitzacions del nostre litoral, es troba no només amb cases construïdes amb molta dedicació i esforç per part dels seus propietaris. També es troba milers de parets, murs i tanques, que encerclen aquestes cases per convertir-les en fortins inexpugnables davant anys de robatoris i inseguretat. El conflicte amb el qual es troba el que hi viu tant com el que s'hi passeja, és que la gran majoria d'aquestes tanques no lliguen ni amb l'arquitectura o l'estil de la pròpia casa que protegeixen, sense ni esmentar la "convivència" amb la tanca del costat, tot convertint els carrers en una mena de barreja d'elements de defensa impossibles, que malmeten la imatge tant individual com col·lectiva de les propietats.

Que maques es veuen en canvi a les pel·lícules i sèries de TV les urbanitzacions als Estats Units, fins i tot les més modestes, que malgrat uns nivells de seguretat no gaire diferents als de casa nostre, mantenen la prohibició de dividir els barris amb murs i parets, a canvi de guanyar molta més amabilitat i convivència. Potser un exemple?