Quan Pilar Rahola, Magda Oranich i "dones de sensibilitats ideològiques diverses" (sic) inicien una campanya contra el burca perquè atemptat a la dignitat de la dona, en realitat diuen el contrari: que els importa un rave la dignitat de les musulmanes i que tenen totes la mateixa sensibilitat ideològica: la d'un mosquit tigre.
La campanya #burkamutila és una farsa. Ni el burca, ni el nicab, ni cap peça de vestir mutila ningú que la vesteixi lliurement. És curiós que entre tantes "dones de sensibilitats ideològiques diverses" no n'hi hagi cap que aixequi la veu en favor que tothom vesteixi com vulgui, ja sigui anant amb la cara tapada ja sigui ensenyant les natges i el fil de tanga. Ignoro a quantes musulmanes han preguntat Rahola, Oranich i companyia (les raholes d'aquí endavant) si oculten la cara per imposició del marit o per respecte a la seva religió, però el número deu estar entre una i cap. Si l'esperpèntica proposta de les raholes tingués èxit ens trobaríem davant la paradoxa que hi hauria dones que veurien coartada la seva llibertat de dur burca o vel, no pel marit, sinó per unes senyores que en lloc de quedar a casa d'una d'elles per menjar pastes es dediquen a dictaminar com han de vestir les seguidores d'una religió que ni tan sols és la seva.
La meva àvia va passar anys vestint de negre en senyal de dol, no per imposició de ningú, sinó per respecte i costum. No vull ni imaginar-me la seva reacció si unes raholes l'hii haguessin intentat prohibir en virtut d'una suposada llibertat de la dona. Si Pilar Rahola vol fer campanyes contra costums religiosos que mutilen de debò (literalment) i sense possible consentiment del mutilat, ho té fàcil: que aprofiti el proper cop que Israel li atorgui un premi per clamar contra la circumcisió.
Encara que sembli impossible, hi ha una hipòtesi pitjor que un país on totes les dones duguin burca: un país on totes les dones siguin com Pilar Rahola.
