o té ni cap ni peus que els ajuntaments, que prou problemes tenen per atendre les seves despeses ordinàries, hagin de pagar un deute que no els correspon per uns treballs de sanejament realitzats els anys 2011 i 2012 per encàrrec de l'ACA els anys 2011 i 2012. Els ajuntaments han acabat per convertir-se en un calaix de sastre on van a parar tots aquells serveis que no poden atendre altres administracions. Aquest deute que hauran de pagar nou municipis de l'àrea urbana de Girona és un episodi més de la subordinació a la qual ha sotmès la Generalitat en els últims anys als ajuntaments quan, en realitat, són administracions diferents. La Generalitat deu prop de mil milions d'euros als municipis catalans sense que de moment, malgrat que fa poc el PSC va presentar una moció al Parlament instant el seu pagament, hi hagi indicis d'un abonament immediat. Només a l'Ajuntament de Girona li deu 13 milions d'euros. Fa pocs dies, l'Ajuntament de Blanes va aprovar demanar al Govern català que reconegui els deutes en transferències que té amb el municipi, avaluats en uns quatre milions d'euros. Els ajuntaments, en conseqüència, actuen com a finançadors d'una altra administració, en aquest cas la Generalitat, situada en un àmbit i unes competències diferents. És cert que les actuals circumstàncies econòmiques no tenen comparació amb cap periode recent, però els ajuntaments són l'administració més propera al ciutadà i té uns compromisos socials i uns serveis als quals ha d'atendre. Catalunya, de moment, no és una administració única, ni cap està subordinada a una altra. El més incomprensible és el silenci submís de la majoria d'ajuntaments.
