o es pot liquidar el tema amb la justificació d'"error tipogràfic d'impremta", com ha fet el Consell Interuniversitari de Catalunya, el màxim responsable de les Proves d'Accés a la Universitat. Aquesta excusa recorda aquella que durant molts anys van utilitzar els diaris per justificar les errates. Eren "duendecillos de la impremta". En realitat ni eren "duendecillos", ni normalment eren culpa de la impremta, sinó dels periodistes que, com que eren els que redactaven la fe d'errades, no s'atribuïen mai la culpa. Les sis errades detectades en els exàmens de selectivitat afecten les proves de Matemàtiques socials, Matemàtiques pures, Geografia, Història de l'Art, Llatí i Química. La més transcendent va ser a la prova de Matemàtiques. Els estudiants havien de resoldre un sistema d'equacions lineals que es va complicar quan, al cap d'un quart d'hora, els examinadors van comunicar als alumnes que havien de modificar l'enunciat. A més, segons diversos examinadors, els diferents tribunals van informar de forma desigual i tard els estudiants. Algú pot dir que els diaris sortim cada dia amb errors i errates. És cert, però un diari és una publicació nova cada dia i subjecte a uns horaris de tancament que deixen poc marge a les correccions. Les proves de selectivitat, en canvi, només es realitzen una vegada a l'any. Hi ha temps més que suficient per repassar els enunciats, que tampoc són tants, dels exàmens. Segur que hi ha algun responsable amb noms i cognoms per no haver de sortir amb la matussera justificació de l'"error tipogràfic d'impremta". I queda la qüestió fonamental: la imatge. Com es pot exigir excel·lència i responsabilitat als alumnes, si els responsables d'elaborar les proves no cuiden detalls tan transcendents? Recorden aquella frase de la "feina ben feta no té fronteres"? Doncs, això.
