Corbates... i contradiccions...

joan enric carreras i mercader. Bellcaire d´Empordà.

Sóc del 47, i a la meva joventut, anar amb corbata per «mudar-se» doncs era normal... ara el més normal és anar amb uns texans esquinçats, queda més «progre» més «in»... més no sé què... i a més, amb barba de quatre dies, això sí, amb el tors ben afaitat, tot al revés de quan un home, doncs deien que era un home... afaitat i amb el cabell tallat, i el tors ben pelut, com més pèl més home... un munt de contradiccions, un home amb arracades? Ui!!! maricón segur, i si a una noia li sortia un gra a la cara doncs calia dissimular-ho, ara es posen el «pearsing» perquè el «gra» sigui més visible... contradiccions.

Ara la corbata només és per als polítics, banquers i bancaires (que no és el mateix) inclús els capellans no saps pel seu aspecte si ho són o no, però la corbata que era tot un símbol d´anar ben vestit, ara ja ho veus, només la porten els que us he dit «per anar a treballar» (?) i quan pleguen, van «a cos de camisa», fan com els mecànics quan es treuen la granota... que bonic que era quan sorties a sopar amb la parella, posar-te un vestit i la millor corbata, ara et miren com si fossis una cosa rara, si no vas amb la camisa sobre els pantalons, ja no quedes bé... contradiccions, la corbata un símbol que ens han «robat» i «arreplegat» els polítics, i amb la fama que ara tenen, doncs cal anar amb compte abans de posar-te altra vegada una corbata, a ­menys que no sigui en un casament, i que siguis un parent proper, perquè si ets de «lluny», millor anar esquinçat, i amb una americana que et vagi petita, i com més rara millor... és més «curri», també queda bé anar amb un rellotge vermell, unes vambes grogues i amb unes ulleres de pasta gruixuda de color blanc i, sobretot, que a l´ajupir-te puguis ensenyar el cul i el «tanga», quina passada, no us mola la cosa? A mi em posa a cent...

Felicitats a l´Ajuntament de Blanes

jordi lópez belmonte. GIRONA.

Sóc un ciutadà més dels milers que estem patint els abusos de poder de les autoritats que ens governen i la incapacitat per governar i gestionar un organisme públic.

En aquest cas és el poble on he viscut durant 34 anys, Blanes, que per motius de feina i família vaig haver de deixar, actualment visc a Girona. I en un edicte que ha tret l´Ajuntament es diu: si ets contribuent de Blanes, és a dir, si estàs al corrent de pagament de les obligacions tributàries i pagues l´impost de vehicles, no s´haurà de pagar a la zona groga que l´Ajuntament s´ha tret de la màniga per recaptar diners. Coincideix que la zona on s´aplicarà aquesta normativa és on tinc la casa de tota la vida i al no pagar l´impost de circulació a Blanes sinó a Girona per les raons que he esmentat, l´Ajuntament de Blanes em considera un «no contribuent», quan un està pagant tots els impostos que se´m demanen, algun d´aquests impostos de manera injusta, com és el de l´aigua (pendent de resolució judicial), que classificava els ciutadans de la vila de Blanes en ciutadans de 1a categoria i de 2a categoria a l´hora de pagar el rebut de l´aigua i ara fa el mateix separant en contribuents de primera i de segona.

Amb totes aquestes decisions aconseguirà que la gent (potencials consumidors) no vingui a la població. Els ciutadans que tenen segones residències se les vendran, alguns comerços, restaurants i locals d´oci hauran de tancar i, en conseqüència, els ingressos que l´Ajuntament espera recaptar encara minvaran més. Felicitats a l´Ajuntament de Blanes pel que està aconseguint.

Aire fresc

Lluís Vilà Fernández. la bisbal.

Sobresaturats d´escoltar els mateixos personatges i els seus discursos reiteratius i esgotadors, embafats de veure sempre les mateixes organitzacions institucionals al poder i la seva manca d´aportacions; cansats d´escoltar els «dinosaures» de la política i de ser testimonis dels disbarats del món institucional, farts de sentir les mateixes paraules i conceptes: crisi, economia, prima de risc, borsa, atur, Barça, Reial Madrid, NBA, PP, PSOE, CiU, corrupció, mercats...

Aquest estiu pot ser, per alguns, l´inici d´una renovació en tots els sentits, d´un desempellegar-se de tot aquest llast nociu i viciós, un canvi de pell en totes les dimensions humanes.

Cal atrevir-se, deixar anar el que ja no serveix no ha de fer por, ans al contrari, obre les portes a noves experiències vitals i renovadores. No hi ha res a perdre i sí molt a guanyar. Salut, bon estiu i aire fresc per a tothom.

Vergonya

Roser Juncà i Llurba. Banyoles.

Fa deu anys, des de l´entrada en vigor del Conveni núm. 812 de l´OIT (Organització Internacional del Treball) sobre les pitjors i diferents formes del treball infantil.

S´han beneficiat del Conveni milions d´infants, principalment nenes, treballadors, però a hores d´ara queda molt per fer.

S´estima que uns 215 milions de nens són víctimes del treball infantil, una vertadera tragèdia, i d´aquests ,115 milions fan treballs perillosos i sobrehumans per la seva edat.

Els Estats membres de l´OIT han fixat l´objectiu d´eliminar les formes diverses i perilloses del treball infantil per l´any 2016. Però per aconseguir-ho és necessari

molt més esforç i un seriós compromís.

Seria una excel·lent notícia que aquesta data fos realment efectiva i tants infants es veiessin lliures d´aquest esclavatge.