Fa temps que l'Ajuntament de Girona diu que té clar que l'aposta pel turisme ha de ser un dels eixos del desenvolupament econòmic de la ciutat. Precisament, aquest cap de setmana va tenir lloc la segona concentració d'autocaravanes al parc de les Ribes del Ter, una trobada meitat lúdica i meitat reivindicativa, per tal de reclamar un espai propi per a aquest tipus de turisme. Al nostre país les autocaravanes no es veuen de la mateixa manera que en molts països europeus, que tenen molt clar que aquest és un turisme interessant, tant pel poder adquisitiu, com per l'interès que té per conèixer i descobrir els llocs on va. Aquí en canvi podem veure a moltes poblacions un reguitzell de senyals prohibitius que impedeixen l'accés d'aquests vehicles i, més encara, la pernoctació; tractem les autocaravanes com nòmades indesitjables, sense adonar-nos del seu potencial.
Recordo l'exemple de Blanes, on el sector turístic local es va posar en peu de guerra, atiat per un regidor curt de mires, contra una proposta de pàrquing local d'autocaravanes, i recordo també els primers anys del turisme, on els grans clubs automobilístics centreeuropeus promovien rutes pel nostre país, moltes d'elles destinades a aquest segment, fins que es varen cansar de tants obstacles i impediments i varen deixar de proposar-nos com a destí.
El 2011, a Europa existien més d'1,5 milions d'autocaravanes, una xifra gens menyspreable com a potencial turístic, que aquí mai hem sabut aprofitar. Faria bé l'Ajuntament de Girona en plantejar-se seriosament la reivindicació d'aquesta tipologia de turisme, tenint en compte que no es tracta de regalar res, sinó de crear espais adequats, amb els serveis necessaris i amb els preus corresponents i, sense que això signifiqui cap competència deslleial per al sector del càmping, que sempre són els primers a posar el crit al cel quan senten la paraula autocaravana, sense adonar-se que ells no sempre han triat el millor model.
