Canvi d'estratègia de la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho: de la voluntat d'arribar "fins al final" en el cas de les escoltes que va patir al restaurant la Camarga de Barcelona mentre dinava amb l'ex de Jordi Pujol Ferrussola, a retirar la demanda civil contra l'agència de detectius Método 3, autora confessa de l'espionatge, a canvi de 80.000 euros que Sánchez-Camacho, generosa, destinarà als pobres. O sigui, que el polític o política que va encarregar la vigilància -que ningú no dubti que estem davant d'un cas d'espionatge polític força indecent- pot respirar tranquil, perquè mai no se sabrà la veritat d'aquest assumpte. L'opinió publicada ha criticat amb duresa la decisió de l'Alícia, que ha quedat ben retratada.
Tot té una explicació, però. En la política, les emocions hi tenen més paper que no ens pensem, de manera que, en funció de si els protagonistes estan enfadats, tristos, contents, enamorats o han pràcticat la còpula, els matisos de les decisions canvien. Per entendre'ns, ve més de gust blasfemar contra l'enemic els dies de depressió que després d'una nit de sexe. Els sentiments, entre els que es dediquen a la causa pública, hi són, però en estat latent, perquè a mans del rival poden esdevenir una arma de destrucció massiva.
El dinar que Sánchez-Cama?cho va compartir amb l'ex de Jordi Pujol fill, va ser tot emoció, segons han explicat les periodistes ?Su?sanna Griso i Pilar Cernuda, que van escoltar les gravacions. Bàsicament, informen, al reservat de la Camarga s'hi va parlar de sexe, d'homes. En aquest context, és comprensible que la líder del PP català hagi volgut posar punt i final a aquest sainet per evitar que circulés urbi et orbe una llista d'examants comentada. La intimitat cadascú la gestiona com vol. Ara, costa més d'entendre l'actitud que va prendre quan va esclatar el cas, presentant-se com la Joana d'Arc de la veritat; es va embalar massa, qui sap si perquè la nit abans havia estat emocionant.
