Es parla de la necessitat de reformar el sistema de pensions, per donar-li estabilitat, i donats els precedents que tenim, un es pot posar a tremolar. Les dades mostren uns 16 milions i mig de cotitzants actius per 47 milions d'habitants, i sembla ser que el Govern central vol introduir pensions privades en la cotització de la pensió pública. Seria una mena d'estalvi particular, d'uns 20.000 euros per individu, que hauríem hagut de cotitzar per ajudar al pagament de les pensions futures. Està en joc un criteri bàsic dels Estats europeus occidentals, el dret dels individus a tenir una vellesa digna a través de prestacions socials acceptades per tothom, en les quals s'inclou la medicina universal, que el llavors ministre Ernest Lluch va fixar, i que lentament es dilueix com un terronet de sucre. Un perill real és que en obrir el meló de les pensions, el negoci privat faci empitjorar la situació de milers de persones per als quals és impossible cotitzar aquest possible plus de la pensió. Algunes veus afirmen que els experts triats pel Govern central són àrbitres i interessats en un futur canvi: una ombra que també planeja en la privatització sanitària que lentament tenim a Catalunya. No ens tirem pedres damunt la teulada. Vegin, per exemple, com Obama va promoure una sanitat pública bàsica al seu país imperial perquè, entre altres coses, les societats sense sanitat pública gasten més recursos que no pas els sistemes universals públics generalitzats. Les dictadures van marcar l'ocàs de les democràcies en els anys del crac del 1929 a Europa; no desmuntem ara els Estats assistencials, que han contribuït a donar-nos benestar a tots.
