Fa temps que els "urbanites" s'han acostumat a pagar cada cop més diners per poder deixar el cotxe propi, el símbol del seu poder i de la seva benestança, l'eina que cuiden més que a la seva parella, ben a prop del lloc al qual volen anar, ja sigui a la feina, a la perruqueria, a un restaurant o a una discoteca. Moure's tot un dia per Barcelona, per exemple, pot arribar a costar més de 45 euros al dia, entre zones blaves i aparcaments o garatges. Fins i tot gironins i figuerencs semblen haver assumit que aparcar a prop de la seva destinació té un preu i el paguen, encara que sigui amb resignació. Almenys passant per caixa, troben un lloc cèntric per al seu estimat vehicle i a més a més no han de caminar.

Ara, les zones blaves envaeixen la costa i les reaccions dels vilatans són tan diferents com la idiosincràsia de cada poble. A Roses, per exemple, l'any passat es van disposar les primeres cent i escaig places de pagament i tothom semblava disposat a donar una oportunitat a l'experiment. Fou un èxit i aquest any la "zona blava" s'ha més que doblat i veïns i comerciants accepten la mesura amb benevolència. A només 1.000 metres costa avall, en canvi, a Empuriabrava, hi ha molta gent que ha aixecat les espases contra el seu alcalde per imposar, a la urbanització dels canals, una (molt àmplia, això sí) zona blava que molts botiguers, restauradors i usuaris consideren un abús i que utilitzen per fer oracles apocalíptics sobre el futur del comerç.

Per als que s'han donat alguna volta pel món, els aparcaments "pagant" no són cap sorpresa. I no cal anar gaire lluny, la Côte d'Azur n'és plena i la Riviera italiana també. Els temps en què tot era regalat o valia poc, ja fa dies que s'han acabat. En aquest sentit, els comerciants i usuaris han de comprendre que el turisme que no està disposat a pagar a casa nostra per uns privilegis que en altres indrets es cobren amb total normalitat, simplement és un turisme que ja no ens podem permetre, perquè la benzina ja és aquí tan cara com a França i el tabac val molt poc menys que a Alemanya.

Potser el problema no és tant el fet de cobrar per aparcar, sinó que aquesta "taxa" dóna accés a un comerç que no interessa prou als compradors, perquè és de poca qualitat i molt repetitiu. El que menys costa és responsabilitzar sempre als polítics de qualsevol mal. El més difícil és l'autocrítica i la presa de mesures amb visió de futur. El propi melic importa menys que el clatell del que va per davant.