Fa mesos, quan els nostres insignes representants polítics s'esmerçaven a defensar-nos Eurovegas, deien allò tan simpàtic que "no eren només casinos", sinó també "un espai per a les famílies" i una aposta segura com a focus turístic. Com que el caramel se'l va acabar menjant un altre, es van treure de la màniga BCN World, que es van afanyar a vendre com la rèplica amable d'Eurovegas, és a dir, que hi hauria algun casino, però que el seu esperit fonamental era un recorregut per diferents cultures i un rotllo més lúdic que ludòpata. Però, quan ha arribat l'hora de la concreció, insospitadament ràpida per poder passar al davant del col·lega madrileny, ha resultat que això de BCN World tenia truc: és una gran illa legal de casinos i atractius no necessàriament transversals que, d'entrada, ja comportaria una rebaixa dels impostos del joc. Que l'anunci s'hagi fet en plena campanya de la declaració de la renda, en què alguns hem descobert que l'IRPF és el més semblant a la versió moderna de 1984, van aquests i anuncien sense rubor que els amos de casinos pagaran menys (de la mateixa manera que admeten que no els fa gràcia recuperar Successions) mentre la resta de mortals acluquem els ulls cada cop que rebem un esborrany d'Hisenda. I després, clar, hem d'aguantar escoltar els mateixos ideòlegs apel·lant al "país", a la clau de la caixa i altres ocurrències del teatre contemporani. El pitjor ja no és només la sensació que aquí acabarem tenint un Eurovegas amb el nom canviat, sinó que mentre fan el seu número d'il·lusionisme han aconseguit que no es parli d'altres temes cabdals, com la seguretat de BCN World, el seu impacte al comerç local i, per descomptat, perquè un dels implicats en el projecte té uns vincles sospitosos amb la màfia. El conseller Mas-Colell va dir que "aquestes coses són prèviament conegudes" i que hem d'entendre que "tots els xinesos s'assemblen". Una dada: aquest home és el més espavilat que hi ha al Govern. Per plorar.
