Cartes

Enric Barrull Casals. Girona.

Al mateix temps que un jutge disposava l'ingrés a presó de qui va ser president de Bankia, Miguel Blesa, es presentava una singular competició mundial de màrqueting que busca el millor empresari entre els universitaris. El significatiu d'aquest concurs és que busca la recuperació dels valors ètics en l'activitat universitària lligada a l'economia i les finances. Es tracta, per tant, d'unir ètica i economia com a binomi indispensable per evitar la perversió del sistema econòmic, és a dir, just el que està en l'arrel de la crisi que patim. Com ja sabem, tal com ha posat de manifest en rei?te?rades ocasions l'Església, aquesta crisi és el resultat de moltes pràctiques i comportaments individuals basats en la cobdícia, la manca de transparència, l'engany i l'afany desmesurat de lucre.

Premi a l'esforç

M. Dolors Puig Ustrell. Terrassa.

Que instructiva ha sigut la celebració que l'afició del Girona ha regalat al seu equip de futbol. No els han pogut premiar el títol, l'ascens a Primera Divisió, però han premiat a tot l'equip i al seu entrenador l'esforç del dia a dia de tota la temporada.

Felicitats a l'equip i felicitats també a l'afició, que de manera intel·ligent han elogiat l'esforç i el treball continuat.

Tinc molta sort de no viure a Girona!

Lluís Boada Vall-llosera. VILABLAREIX.

Davant l'anunci fet per l'Ajuntament de Girona de suprimir, a partir de l'1 de juliol, el pas pel Barri Vell de l'autobús de la línia 11, sorprèn la reacció que han tingut 22 regidors que cada mes van a escalfar la cadira als plens. No deixa de sorprendre com un govern en minoria, format només per 10 regidors, pot eliminar per les bones, amb total impunitat, un servei d'autobús que fa servir bàsicament la gent gran del barri per anar al metge i que pràcticament ningú digui res. El tansemenfotisme, la dimissió completa de funcions, en definitiva, l'encefalograma pla que presenta l'oposició a l'Ajuntament de Girona, llevat dels 3 regidors de la CUP, és realment preocupant.

L'espectacle que estan donant els grups del PSC, Iniciativa per Catalunya-Verds i el Partit Popular, fent pinya al costat de l'equip de govern, deixant sols els jubilats del Barri Vell en les seves justes reivindicacions, és francament molt poc edificant. Si finalment el proper 1 de juliol la piconadora de l'alcalde Puigdemont surt de la plaça del Vi i es passeja pel Barri Vell trinxant l'autobús i els drets dels ciutadans a continuar tenint un servei públic bàsic per poder anar al metge, em consideraré un afortunat i pensaré quina sort que tinc de no viure a Girona!

Qui és Alfons Quintà?

JOSEP MARIA BOSCH. Girona.

He llegit, darrerament, algun dels articles del tal Alfons Quintà i m'he quedat de pedra: no pel fet del que deia... perquè, realment, els articles no aportaven absolutament res, sinó per la virulència amb què atacava el president de Catalunya. És evident que es pot atacar a qui es vulgui, inclòs el president. El que és "estrany" és l'obsessió amb què es fa i la manca d'arguments. Dit d'una altra manera: Quintà no ens aporta res als lectors, sinó que ens vol fer partícips dels seus problemes particulars.

És per això que he buscat a Internet, per tal de desemmascarar el tal Quintà... i he trobat l'explicació: Quintà havia estat un dels destinataris de les "mamandúrries" del poder. En el moment en què les va perdre -probablement per la seva escassa qualitat com a professional- l'home es rebota i escriu les invectives que escriu.

És per això que, amb tot el respecte -però també amb tota fermesa-, prego al tal Quintà que si té problemes amb algú -inclòs el president de Catalunya (probablement ell hauria preferit presidents com la Sánchez Camacho o en Jordi Cañas)- que ho faci pels camins adequats, però que no ens impliqui als lectors del Diari de Girona en les seves tonteries.

La crisi surotapera de 1791

Rogeli Vancells. Sant Feliu de GuÍxols.

Com a conseqüència de la lluita aranzelària, sobrevé el 1791 la primera crisi econòmica a la indústria surotapera. Havien transcorregut uns quaranta anys des de la seva implantació a las terres empordaneses, i la primera contrarietat ja es va presentar. L'Empordà es va caracteritzar ràpidament per la seva condició surotapera, per la qual cosa els efectes de la represàlia decretada per França i Anglaterra es va fer sentir al cap de tres o quatre anys. Amb motiu de l'excés de drets aranzelaris sobre els taps imposat per França, els tapers empordanesos es varen trobar en la seva major decadència i la majoria dels seus obrers es veien obligats emigrar a França per poder treballar del seu ofici, i ?lluny de constituir un succés esporàdic, aquest fenomen es va anar repetint.

Una part dels bracers i agricultors que van venir a Sant Feliu, Palafrugell i Calonge van emigrar a França a la recerca de treball del mateix ofici de taper. Aquest fet va ser l'inici d'un corrent que es va produir durant tota la centúria següent, amb el trasllat d'operaris tapers a les regions del Rosselló, Var, Lot i Garona, i sobretot a la regió de la Xampanya. Calia que no sortís del país el suro en panes, perquè l'atur no aparegués, i conseqüència lògica, es va demanar per part dels tapers una mesura de protecció. Però aquesta va tenir una rèplica, i és que els compradors francesos no es varen conformar amb la prohibició, establint drets aranzelaris molt elevats a l'entrada de taps. També l'elaboració de taps va començar a cridar l'atenció a altres països, que van pensar que la indústria surotapera podria arrelar en els seus països.

En acabar el segle XVIII es reprodueix la crisi, sol·licitant diversos veïns, fabricants i obrers al Govern la prohibició de la sortida del suro sense elaborar, per ser insuficient el que tenien per fabricar les comandes de taps que rebien. No obstant això, en decretar el Govern el 14 d'abril de 1802 l'Aranzel General d'Exportació, es va permetre exportar, amb pagament d'aranzels i sense condició ni regla especial, "el suro sense elaborar", eximint de tot dret i amb absoluta llibertat tot el suro elaborat.

CiU de Lloret també va participar en la concentració de divendres en protesta pel tancament del CAP de Fenals; hi va assistir el regidor d'Ensenyament, Ignasi Riera.