Afanada com està bona part de la població aquest mes de juny amb la declaració de la renda, intentant minimitzar, en la mesura d'allò legalment possible, la quantitat a ingressar en concepte d'IRPF, no estaria de més conèixer les pràctiques comptables que han permès a les filials de Google i Apple a Espanya tancar les declaracions d'impostos en negatiu (a tornar) en els anys 2011 i 2012, respectivament.

Faig aquesta reflexió en el marc dels resultats obtinguts per una investigació portada a terme per una universitat suïssa, que ha posat de manifest que un petit nombre d'accionistes individuals i institucionals, 737, de les 43.000 majors corporacions del món, controlen de fet el 80% del valor de les esmentades corporacions, fet que permet concloure que si la base més sòlida i ferma de l'economia global la constitueix el 0,00001% de les grans corporacions mundials, no serà precisament fàcil introduir canvis de caràcter polític i econòmic que suposin una reducció de la riquesa que controlen.

Com a mostra d'aquesta situació n'hi ha prou amb tenir en compte la lapidària resposta donada pel president de Google en ser preguntat recentment si la seva companyia aprofitava les lleis internacionals per evadir impostos, va dir que "se'n diu capitalisme i som orgullosament capitalistes". No sé gaire bé què entén aquest directiu per capitalisme i ser capitalista ja que es tracta de termes amb significats ambigus segons el context que s'apliquin, però el que està fora de tota discussió és que l'economia de mercat és la manera de producció dominant en el nostre món globalitzat. Una economia de mercat globalitzada que des de la seva consolidació hegemònica en el que portem de segle XXI, ve permetent a les grans corporacions evadir impostos de manera descarada aprofitant el gran embolic fiscal que envolta la dinàmica realitat corporativa global.

La preocupació per aquesta situació ha augmentat amb la crisi econòmica ja que la recaptació d'impostos per part de la major part dels governs dels països desenvolupats no deixa de disminuir, malgrat els creixents beneficis de les grans corporacions. Segons un informe fet públic recentment pel Senat dels Estats Units, la corporació Apple ha evadit la respectable quantitat de 74.000 milions de dòlars entre 2009 i 2012 mitjançant una complexa xarxa d'empreses filials, algunes d'elles sense empleats, ubicades moltes d'elles a Irlanda i altres paradisos fiscals, aprofitant els seus baixos tipus d'impostos que atreuen a moltes de les grans corporacions globals per eludir part de les quantitats que haurien de pagar, en cas de fer-ho als països en els quals es troben els seus centres operatius i directius.

Es fa urgent, doncs, ajustar les regles impositives de tal manera que impedeixin que continuïn estenent-se unes pràctiques que són legals a l'actual marc jurídic, per més que en la seva realitat operativa financera estan conduint a una situació manifestament injusta i insostenible. Per això, un dels temes estrella tractats en la recent cimera dels caps de govern del G-8 ha estat el dels paradisos fiscals en el món, entre ells l'anacrònica Suïssa, que continuen "amagant" una ingent quantitat de riquesa que podria revertir balderament l'actual crisi econòmica.

És evident que les grans corporacions i les grans fortunes individuals s'oposaran ferotgement a sotmetre's als mateixos tipus d'impostos que graven els ingressos dels ciutadans, però si de veritat pretenem avançar, i no retrocedir, en l'ordre democràtic que encara gaudim, hem d'exigir als nostres representants polítics i als equips directius de les grans empreses que s'esforcin per fer més transparents i equilibrats els actuals, embolicats i manifestament injustos sistemes d'impostos.