Es veu que no ets ningú si no pots espiar o no ets espiat. A Madrid, Aguirre espiava Gallardón, suposadament, i a algun altre "fill de puta", segons la salada marquesa. A Catalunya, cada càrrec públic tenia, presumptament, el seu Mortadel·lo, que espiava tots els altres (càrrecs), i viceversa. Ara ja entenc allò del dèficit fiscal. Els correus que rebo diàriament per signar contra la matança de dofins en una remota badia del Japó, aquest acte de devoció franciscana pel germà cetaci, també mereix l'interès del sistema Prisma, aquest que ha destapat l'espia penedit i benemèrit traïdor, Eduard Snowden.

Prisma espia als propis nord-americans, així que tampoc deu estranyar-nos que espiï els europeus: vivim en la mateixa finca i tenim antenes de l'OTAN a la terrassa. De fet Europa ha aconseguit una forma refinadíssima d'exposició de les seves intimitats: compta amb Gran Bretanya entre els seus lleials membres i, després, no té més remei que deixar-se espiar per UK com a sòcia que és de la xarxa Echelon, un sofisticat sistema de seguiment per satèl·lit, però un club exclusiu anglosaxó, incloses Austràlia i Nova Zelanda, com en els Oscar: ja deia Umbral que Estats Units fa el cinema com la guerra i la guerra com el cinema.

La informació és poder, per descomptat: sobretot si tu ho saps gairebé tot dels altres i aspires que els altres no sàpiguen res de tu, pretensió desgavellada ja que tota transparència electrònica és, o acaba sent per acció del corresponent manetes, reversible: l'ull pel qual tu veus a Déu, és l'ull pel qual Déu et veu a tu. És a dir, que Déu beneeixi els traïdors. Si s'ha acabat sabent el que passava a les sagristies, imaginin com és de fàcil seguir Strauss Khan, que va deixant preservatius per tots els hotels (de superluxe) de la Terra. El xafarder ha estat acimat, com sempre, als palaus dels poderosos i per a la persona de coneixement, ja queda molt poca cosa: els portem a Saber y ganar i que els donin dos duros.