Més reformes laborals a Espanya? A benefici de qui?

01.07.2013 | 10:40
Eduard Rojo Torrecilla
«No oblidin que la vida laboral és molt més que normes, i que l'important és el dia a dia de les relacions de treball, on la flexibilitat i l'acord entre les parts és molt, moltíssim més gran, del que alguns organismes internacionals, europeus i espanyols creuen.»

 

«No oblidin que la vida laboral és molt més que normes i que l'important és el dia a dia de les relacions de treball»

La ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, afirmava en la seva intervenció, posterior a la reunió del president de Govern amb els representants sindicals per parlar del Consell Europeu, que la reforma laboral "ja està feta i el que s'ha compromès el Govern en el Pla Nacional de Reformes és a seguir avançant en les polítiques actives d'ocupació per millorar l'ocupabilitat dels treballadors, perquè més formació és més oportunitats". Per la seva part, el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de aGuindos, afirmava en una entrevista radiofònica que la reforma està contribuint a frenar la destrucció d'ocupació, i que més que afectar els costos de l'acomiadament "el que ha fet aquesta llei és influir fonamentalment en els processos de negociació col·lectiva", sent positiva en el seu conjunt, del que dedueixo que no plantejava tampoc les hipòtesis d'una nova reforma.

No sembla que siguin de la mateixa opinió alguns organismes internacionals, que sol·liciten (demanen, exigeixen?) "anar més enllà" i introduir nous canvis en les reformes operades els 2012 i 2013, i fixin-se bé que utilitzo el plural perquè el canvi normatiu no s'ha produït només per una llei (encara que la 3/2012 de 6 de juliol sigui sens dubte la més important), sinó per un conjunt de normes que han anat introduint canvis i que moltes vegades han provocat que conèixer quina és la normativa aplicable sigui, com a mínim, complicat, fins i tot per als qui ens dediquem a l'estudi de les normes laborals.

Entre aquests organismes es troba el Fons Monetari Internacional, i en concret em refereixo al seu document sobre Espanya fet públic el 18 de juny. El text comença reconeixent la importància del canvi legal en matèria laboral operat a Espanya el 2012, una reforma que qualifica "de gran envergadura", i valora positivament després que "el creixement dels salaris s'ha moderat i els costos laborals unitaris han caigut", però alerta del manteniment d'una elevada taxa de desocupació, taxa que atribueix, entre altres factors, als quals qualifica de "rigideses del mercat laboral", al mateix temps que aplaudeix (algú se n'estranya, d'això?) la proposta presentada pel comitè d'experts sobre la reforma en matèria de pensions, afirmant que la seva tesi sobre el factor de sostenibilitat "proporciona un marc sòlid per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions".
A partir d'aquí, l'FMI afirma que la reforma laboral "necessita anar més enllà per generar ocupació" Què és el que planteja? En primer lloc, potenciar les mesures de flexibilitat interna, i si no s'avança caldria introduir "reformes més profundes en la negociació col·lectiva", i de moment ja apunta, amb claredat meridiana, que podrien simplificar-se "els procediments de desvinculació" (no sé si "simplificar" significa que puguin portar-se a terme sense justificar el motiu, però tal com està ara la norma no se m'ocorre com pot flexibilitzar-se més sense posar en qüestió la seva fonamentació).

En segon terme, la recurrent proposta de corregir (suprimir?) "la perniciosa bretxa entre contractes indefinits i temporals", de tal manera que, amb un llenguatge una mica diferent en la forma però no en el fons dels documents dels qui defensen l'anomenat "contracte únic", proposa reduir costos d'acomiadament i modalitats de contractació, a la vegada que amplia l'ús "del nou contracte permanent" (com aquest contracte com a tal no existeix, suposo que es refereix a l'indefinit com a mesura de suport a emprenedors, i que la seva proposta és ampliar-lo a la major part de treballadors i no només als col·lectius als quals es dirigeix en l'actualitat). Sense tallar-se un pèl i suposo que després d'haver escoltat atentament algunes crítiques del Govern espanyol i d'assessors laborals empresarials, demana "reduir el marge d'interpretació judicial dels acomiadaments objectius", sense concretar en quins termes, encara que ja he llegit alguna proposta a la seu empresarial de limitar la nul·litat a la inexistència del període de consultes únicament. Suposo que l'FMI coneix bé el Conveni 158 de l'OIT i la Directiva de 1998 de la UE sobre acomiadaments col·lectius, però no estic segur que li importi molt els seus continguts.

No podia faltar la referència obligada a la millora dels serveis de col·locació i formació per millorar les possibilitats d'accés a l'ocupació de les persones que busquen feina (qui no estarà d'acord amb aquesta proposta, oi?), i aquí avança una proposta utilitzant la "neollengua", és a dir sense manifestar expressament allò que es vol dir, pel que haurà de "traduir": demana que les polítiques per facilitar aquest accés a l'ocupació de determinats col·lectius de treballadors siguin "més ambicioses per reduir el cost (inclòs el fiscal) de la seva contractació". No sé si encerto, però crec que es refereix a reduir el salari a abonar al treballador i, probablement també, a millores en les bonificacions en les quotes a la Seguretat Social (sobre aquest segon aspecte, les reformes ja han avançat en gran mesura, de tal manera que hi ha molt poc més per fer).
Sobre l'"adequació" (reducció) del salari a percebre pels treballadors de col·lectius de difícil accés al mercat de treball, hi ha una proposta més directa presentada pel Banc d'Espanya en el seu informe anual 2012. El BdE planteja, amb un compte exquisit en l'ús de la neollengua per evitar dir les coses de manera molt més clara i directa, que "caldria explorar la possibilitat d'establir noves fórmules que permetessin, en casos especials, la desviació temporal respecte a les condicions establertes en la negociació col·lectiva, o mecanismes excepcionals per evitar que el salari mínim actuï com una restricció per a grups específics de treballadors amb majors dificultats per a la seva ocupabilitat". Si jo explico als meus alumnes i meves alumnes en aquests termes, probablement em miraran amb cara de, per dir-ho de manera suau, sorpresos, però si els dic que es tracta de facilitar que una empresa no apliqui el conveni col·lectiu, o de reduir el salari mínim, segurament que sí m'entendran.
En fi, no oblidin que la vida laboral és molt més que normes, i que l'important és el dia a dia de les relacions de treball, on la flexibilitat i l'acord entre les parts (moltes vegades obligat per a una, en altres certament aconseguit per consens) és molt, moltíssim més gran, del que alguns organismes internacionals, europeus i espanyols creuen.

Enllaços recomanats: Premis cinema