Una FP dual de qualitat

02.07.2013 | 10:12
Rudolf Lennkh
Francisco Fonseca Morillo
«Són molts reptes, i queda clar que si no hi ha un consens sobre com aplicar un canvi tan important, serà molt difícil que l'esperança d'un futur laboral per als joves es faci real»

 

«Per descomptat, més enllà dels diners que cobren, es tracta, sobretot, que els joves rebin alguna cosa que no té preu: millors perspectives per al seu futur»

Qué és la formació professional dual? És un procés per formar els joves en professions i oficis en el qual participen de manera coordinada empreses i escoles. L'alumne rep una formació pràctica en l'empresa que es complementa amb una altra formació teòrica en un centre. A l'empresa té el suport d'un tutor i no només rep formació, també treballa. Té un contracte laboral amb un sou proporcional al temps que estigui en l'empresa, o rep una beca.

Això és una cosa que ja funciona en altres països de la UE. A part d'Àustria, aquest sistema dóna bons resultats a Alemanya, on un 60% dels joves cursen al terme de la seva etapa escolar una de les 350 carreres homologades, amb l'ajuda de les Cambres de Comerç, dins de l'FP. Actualment participen en l'ensenyament dual alemany unes 482.000 empreses, departaments de l'administració pública o despatxos de professionals; un 80% són Pimes. A Àustria, després d'haver acabat els nou anys escolars obligatoris, un 40% opta directament per una formació professional (alguns també a edats més avançades); ells seran formats en unes 35.250 empreses austríaques. Entre tres i quatre anys, segons la formació, no només estan afiliats a la Seguretat Social, sinó que aquest període ja compta per a la seva futura pensió. A Polònia, un altre país on s'aplica amb èxit, també un 60% cursa una FP dual. Entre els 16 i els 18 anys aquests joves polonesos són a la vegada treballadors i alumnes. Al final del seu contracte obligatori de 36 mesos, han de passar un examen, i si l'alumne no aprova, l'empresari no recupera els diners que ha invertit a ensenyar-li!

Per descomptat, els sistemes d'altres països només són un punt de partida que cal adaptar. Ja podem identificar les característiques fonamentals d'una FP dual eficaç: el marc didàctic sòlid, una bona coordinació entre tots els actors, una participació activa i massiva de les empreses, fins i tot les pimes, i, per descomptat, dels alumnes. Això ens porta a quatre observacions:

En primer lloc, la qualitat de la formació, tant en l'empresa com a l'escola, és un factor clau d'èxit. Per assegurar-la, farà falta una orientació professional millorada en els col·legis, per poder guiar els joves, un procés de selecció eficaç que impliqui les empreses, i un marc didàctic per als tutors. És indispensable engegar com més aviat millor les estructures que permetin aconseguir aquests objectius.

En segon lloc, caldrà crear els mecanismes de coordinació entre el sistema educatiu i les empreses. Com coordinar les hores lectives i de formació a l'empresa? Com consolidar l'oferta de qualificacions? Potser, de la mateixa manera que a Alemanya i a Àustria, les Cambres de Comerç puguin jugar un paper important. En tot cas, caldrà anar consolidant el sistema de manera gradual, sobre la base de l'experiència i el compromís de tots els actors. Potser es podria començar consolidant entre quinze o vint camps fins a incloure'ls tots en el sistema. A Espanya avui dia hi ha més de 500 qualificacions -massa? A Alemanya són 350, a Polònia, 250 i a Àustria, 204.

En tercer lloc, encara que a llarg termini evidentment ens estalviaríem el malbaratament que suposa tenir tants joves sense treballar, aquest sistema tindrà un cost important a curt termini. D'una banda, cal ser imaginatius en absència de molts recursos financers. Avui dia les Comunitats Autònomes estan provant diferents models amb empreses, i caldrà veure quins són els millors. D'altra banda, la UE ja s'ha compromès a posar a disposició dels Estats membres uns sis mil milions d'euros per promoure l'ocupació juvenil. A més, es podrà comptar amb els recursos del Fons Social Europeu, que en moltes CA podria aportar fins a la meitat dels recursos dels Fons europeus.

Finalment, perquè funcioni el nou sistema de FP dual, la societat ha de confiar en ell. Si volem que un percentatge dels joves similar al d'altres països (entre el 50 i 60%) cursin aquests ensenyaments, farà falta també convèncer els joves i les seves famílies que és una via de futur, superant així el desprestigi que pateix l'actual FP. També caldrà resoldre l'encaix d'aquest sistema en la vida de les empreses. Alguns sindicats poden témer que aquests joves es converteixin en mà d'obra barata, tenint contractes amb remuneració per sota dels salaris mínims fixats en els convenis col·lectius; això no té per què passar ja que el nivell salarial es pot determinar juntament amb la patronal i representants de les empreses. Per descomptat, més enllà dels diners que cobren, es tracta, sobretot, que els joves rebin alguna cosa que no té preu: millors perspectives per al seu futur a través de formació, qualificació i un títol. A més d'un marc sòlid i didàctic per a la FP dual, caldrà resoldre les qüestions administratives pendents, i farà falta dialogar constantment.

Són molts reptes, i queda clar que si no hi ha un consens sobre com aplicar un canvi tan important, serà molt difícil que l'esperança d'un futur laboral per als joves es faci real. Parafrasejant l'últim premi Príncep d'Astúries, el cineasta austríac Michael Haneke, "tinguem realitat i no un simple derivat de la realitat".

Enllaços recomanats: Premis cinema