La política després d'Andreotti va ser el tema del sopar-tertúlia que la Fundació Llibertat i Democràcia que presideix Jordi Xuclà organitzà fa uns dies i que comptà amb l'assistència de notables personalitats tant del món liberal com del món democristià del nostre país; reunits tots plegats al voltant d'una taula en la mateixa bona harmonia que és regla habitual. L'il·lustre ponent de l'acte, el professor San Miguel, catedràtic de la Universitat Rey Juan Carlos i dinamitzador dels cursos que aquesta universitat organitza a Aranjuez, va dissertar amb intel·ligència i amb finezza, per dir-ho a l'andreottiana manera, sobre el balanç de l'acció política del primer democristià del segle XX, protagonista d'un període que s'obre amb la derrota del feixisme i es tanca amb l'entrada en escena de Prodi i Berlusconi. San Miguel, autor de conegudes monografies històriques sobre la democràcia cristiana, també repassà el que encara poden donar de si les ideologies polítiques en aquesta època postideològica, i s'obri un debat animat i amb engrescades referències a les frases celebres d'Andreotti, les famoses battute, una de les quals, la que diu "Pocs enemics, bona política", pensada com una postil·la a la proclama del milhomes Mussolini "Molts enemics, molt honor" no és la més coneguda, però en la seva oposició al dictat dictatorial, sintetitza notablement la carta de navegació en l'espai públic d'una societat oberta en què els congregats en aquell acte coincidíem a continuar sumant. La política, oposada a qualsevol mena de fatxenderia, serà centralitat i serà acció inclusiva o no serà o, pitjor encara, serà caos i confusió. La traça en compartir i liderar projectes per a una majoria és un lliçó de perenne validesa del novecento que, com la finezza, no s'ha de perdre de vista, malgrat el temporal que baixa i malgrat el que expressin les enquestes en algun moment puntual.
