En l'imprescindible, pels temps que corren, "Paseos con mi madre", Pérez Andújar recorda com en els inicis de la democràcia els veïns van aconseguir pels barris places, escoles bressol, biblioteques, línies de bus, etc. No van ser els polítics, tot i que després tallaven la cinta inaugural i s'atribuien l'èxit. Van ser els veïns, reunint-se, manifestant-se, protestant i encadenant-se. I adverteix Andújar de dos riscos 1) que ara el jovent pensi que tot cau del cel gràcies a la demòcràcia i 2) que massa vells per tornar a la lluita els que ho van fer i massa acomodats els joves, se'ns arrabassi tot. Està passant.

L'ajuntament de Girona elimina la línia 11 de bus, que dóna servei al Barri Vell. Segons sembla no és rendible, ja que l'usa poca gent i els que ho fan són jubilats i no paguen. Hi ha vells que agafen per costum no morir-se quan els toca -que seria quan deixen de ser rendibles, o sigui quan es jubilen-, i es converteixen en una càrrega per l'administració, sigui perquè se'ls acut anar al metge quan estan malalts, sigui perquè gosen aprofitar els avantatges d'un carnet de jubilat que algú amb excés de bonisme-com agrada aquest neologisme- en mala hora va idear. Per evitar el primer problema privatitzem la sanitat, i per evitar el segon suprimim serveis. Si, com és de desitjar, els avis no tenen prou diners pel taxi ni prou força per caminar, negoci rodó: desapareix un servei deficitari i de retruc no podran anar al metge (problema similar el va solventar Andújar i dos amics segrestant un altre bus i obligant-lo a anar a Sant Adrià; no és igual que ho facin tres quinquis de la Mina que tres iaies, però aquí queda la idea).

Quan ja només es valoren els resultats econòmics, quan ja la idea de servei públic ha mort engolida pel neoliberalisme, potser ens hauríem de preguntar si l'ajuntament, que perd tants diners que només gràcies als impostos dels ciutadans mig quadra el balanç, no s'hauria d'eliminar com una línia de bus deficitària.