El buidat competencial

03.07.2013 | 07:50
El buidat competencial
El buidat competencial

Els canals televisius com els diaris sota el control del PP més conservador o de l'extrema dreta, durant mesos, han estat insistint al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que posés "ordre" al desgavell autonòmic malbaratador i insolidari, culpable de tots els mals que assoten les finances i del desassossec polític de l'Estat; no endebades fou en els seus territoris on es va inflar, rebentar després, la bombolla immobiliària, responsable de la crisi, de l'atur i del declivi dels valors morals, com de l'entrada massiva d'immigració. Han presentat ael líder del PP com un poruc, com el típic gallec vacil·lant que desitja de tot cor que amaini la tempesta perquè surti el sol, mentre puja o baixa l'escala o fa una becaina en un esglaó. Dia rere dia li han anat recordant el seu deure patriòtic, assegurant què no s'atrevia a collar les autonomies, en particular, la catalana. Aquesta campanya ideològica va començar quan el PP guanyà les eleccions i s'ha intensificat arran de les intencions segregacionistes del Govern de la Generalitat.
El missatge que han transmès, embolcallat en una pregunta, era simple i entenedor: "Per què hem de donar diners als catalans si volen usar-los per marxar d'Espanya? Els hem de pagar el viatge cap a la independència?". Un cop formulada la qüestió enumeraven una llista exhaustiva de serveis, organismes oficials, "ambaixades", televisions sobreres i intoxicants, ens públics innecessaris, etc, que són forats engolidors per on s'esculen els diners de l'Estat. L'espectador arribava a la conclusió amb aquesta allau de falses dades que, per una banda, el PP en el govern és un babau i un indecís i per l'altra que en temps de crisi no es pot mantenir aquest faust autonòmic tan onerós pels soferts espanyols. Augmentava setmana a setmana l'exigència a fi que Rajoy es determinés finalment.
Ha quallat el discurs tremendista. El PP atribolat per aquesta pluja diària de denuncia i mirant ja les eleccions municipals de l'any que ve ha donat un cop de puny a la taula. Soraya Sáenz de Santamaria, la vicepresidenta tot terreny, ha estat la pregonera i ha anunciat que retallarà les autonomies fins deixar-les esquelètiques. El nou ribot del PP. PP i PSOE fan mèrits a costa de Catalunya, qui millor ens maltracta més aplaudiments recull. Tot això passa en un context polític i econòmic concret, la crisi com a pretext i el sorgiment creixent del sobiranisme a Catalunya.
Els centrípetes es fonamenten en la teoria de les duplicitats i exigeixen un recolliment de totes les prestacions que es desplegaren en la democràcia per oferir un servei millor, més eficaç i de proximitat; ara volen recuperar totes les funcions en benefici del Estat en detriment de les autonomies. No es plantegen si són ells la còpia i nosaltres l'original, puix que tot deriva del mal anomenat "dret" de conquesta. Ara ens hem inventat els catalans la Generalitat amb tots els seus mecanismes de poder? O va ser abolida per un cop d'estat feixista? Els molesta molt, especialment, els signes d'identitat i que es recuperi i es mantingui viva una memòria històrica diferent de la que ens van educar de petits.
La força centrípeta per anorrear les autonomies díscoles, com la catalana i la basca, amb l'excusa de les duplicitats administratives, és el procés endegat pel govern del PP amb majoria absoluta en les Corts de Madrid. Consideren que no hi cap necessitat de repetir en 17 comunitats els mateixos "cafès" i amb un gran cafè radicat a Madrid és més que suficient. Va ser en Josep Tarradellas, expresident de la Generalitat, marquès de Tarradellas, el primer a advertir que era un error i un malbaratament econòmic generar 17 comunitats arrossegant-hi tots els vicis burocràtics del model central espanyol, quan només hi havia tres autonomies amb passat històric, llengua pròpia i cultura que desitjaven verdaderament recuperar els seus signes culturals i polítics distintius i identificadors de la seva trajectòria pretèrita singular. Va anunciar que era un pla erràtic fet amb la intenció d'igualar les autonomies per no crear discòrdies i també aigualir les que aspiraven a ser-ho de ple dret.
S'intentà retallar competències després del cop d'estat d'en Tejero. Ja no tenien por els militars llavors a una Espanya roja, sinó a una Espanya desbaratada per culpa dels separatistes. La LOAPA va pretendre sense èxit buidar les autonomies de contingut i ressituar tot el poder factual al govern de Madrid, ara un nou intent campa amb la reforma Soraya. Tanmateix l'oposició i resistència a la proposta recentralitzadora la rep no sols dels partits nacionalistes, sinó també dels militants del PP que ocupen llocs rellevants en les autonomies i que no estan disposats a deixar el càrrec, un premi merescut pel seu esforç, i al que no volen renunciar de cap manera.
El dijous de la setmana passada, Mas-Colell, reunit a Madrid amb el ministre Montoro, li va dir que no pensa retornar a Madrid cap competència, que tant ens han costat aconseguir: ni les delegacions catalanes a l'estranger, ni el Síndic de Greuges Contes, ni el servei meteorològic. Res.
El divorci entre Catalunya i Espanya cada dia que passa és més acusat, la segona continua fent-se l'orni i desdenya amb freda indiferència el que està passant a la primera. Una embarcació està salpant i l'altra roman ancorada en una constitució inamovible, que no la volen obrir de cap manera per donar cabuda als canvis produïts en el si de la societat. Estàtics com estàtues de sal.

Enllaços recomanats: Premis cinema