Cartes

Lourdes Sánchez Xargayò. GIRONA.

En nom de l'Esteve, la Laura, en Josep i meva, voldria donar les gràcies a El Celler de Can Roca.

El passat dia 28 de juny, vàrem poder gaudir de l'extraordinari número 1 del món.

No importa que vagis a menjar una gran degustació, o per la sort d'haver guanyat un premi, com va ser el nostre cas, l'amabilitat, les atencions i la qualitat per a tothom és la mateixa.

Gràcies, Josep, per venir a saludar-nos (cara visible dels germans) ja que prou feina tenen a la cuina en Joan i en Jordi.

El nostre agraïment per a tots tres, Joan, Josep i Jordi, gràcies al personal (tots molt atents i amables) i gràcies a l'Ajuntament de Girona per aquest tan agradable premi, ben guanyat, per les Fires de Girona.

En nom de tots quatre... Moltes gràcies!

Bus del Barri Vell: Joan Alcalà, el policia dolent?

JOAN BARBARÀ I PUIG. girona.

Aquests darrers dies, he anat seguint pel DdG el debat ciutadà que ha suscitat la determinació de l'Ajuntament de Girona de suprimir a partir de l'1 de juliol, quatre parades del bus de la L-11.

DdG ha anat publicant cartes de ciutadans contraris a aquesta mesura presa pel consistori, així com el posicionament a favor del manteniment de l'statu quo actual que han manifestat tant l'Associació de veïns del Barri Vell com tots els grups de l'oposició presents a l'Ajuntament, a més d'ERC. CiU s'ha quedat sola a la ciutat defensant la supressió del bus del Barri Vell i, en aquesta qüestió, s'ha tancat en banda i no ha acceptat cap tipus de negociació.

No m'ha estranyat que l'alcalde Puigdemont no hagi participat en aquest debat, ja sé que té molta feina en el Parlament, anant a actes oficials i enviant missatges pel mòbil. Sí que he trobat a faltar que hi diguessin la seva els regidors responsables de la gent gran i Barri Vell.

El que m'ha sabut més greu, però, de tot això, ha estat el fet que en Juan José Alcalà Quiñones hagi acceptat fer el paper de malvat en aquesta pel·lícula. M'ha entristit el rol de l'Alcalà perquè el conec des de fa anys, com coneixia el seu pare, una bellíssima persona.

En Joan Alcalà ha nascut i s'ha criat en un barri popular de la ciutat. És una persona entregada i implicada en el món associatiu i coneix molt de prop la problemàtica dels seus veïns, també de la gent gran. Sé que s'ha posat en política per vocació de servei i no per arribisme o per fer diners. És per tot això que m'ha sobtat veure'l a ell, que és un home de principis, defensar posicions peregrines amb uns arguments tan febles que no sé si ell mateix se'ls creu. Joan, m'ha dolgut veure't interpretar aquest paper de policia dolent perquè encara ara estic segur que ets un home bo.

Bus del Barri Vell: Les persones invisibles

JOAQUIMA TOMÀS I SERRA. girona.

A la tarda, pel canal Super3, fan una sèrie de dibuixos animats que els protagonistes són en Tom i Jerry, un gat i un ratolí. L'altre dia el ratolí es va fer invisible, va ser molt distret.

Segons l'estadística que el regidor Joan Alcalà va presentar al Diari de Girona la setmana passada, durant el mes de maig, tretze usuaris han agafat el bus de la línia 11 a la parada de la Cort Reial. No sé com compta o com fa les estadístiques l'Ajuntament, però és curiós que durant tot el mes de maig, un meu amic cada dia a la tarda agafava el bus a la Cort Reial per anar al Casal de Jubilats del carrer Grober, això ja serien pel cap baix més de 15 viatges i jo mateixa durant el període comptabilitzat pel senyor Alcalà l'he agafat 3 cops per setmana a 2/4 de 8 del vespre a la mateixa parada, 12 viatges més (poden comprovar-ho amb els xofers). És a dir, que només fent un seguiment de 2 passatgers, ja em surt més del doble d'usuaris en aquesta parada dels que ha comptabilitzat l'Ajuntament.

Com fa els números, doncs, TMG? Molt senzill, suposo que els que utilitzàvem el bus amb el carnet de jubilat no computàvem i per tant no existim i no sortim a les estadístiques, som invisibles com el ratolí Jerry.

Durant la meva vida laboral com a treballadora d'una empresa "nacional", les he vistes de tots colors, però mai m'havien fet invisible. Bé, si som invisibles els jubilats i pensionistes per l'Ajuntament de Girona quan fan les estadístiques, jo demano al senyor alcalde que a partir de l'1 de gener de 2014 també ens doni de baixa de tots els impostos que paguem (contribució, cementiri, cotxe, etc.) Una salutació d'una dona invisible.

Annexa JP: essència perduda?

MErcè Vila i Soler. GIRONA.

A través d'aquestes línies voldria retre el meu petit homenatge a dos grans mestres del CEIP Annexa-JP de Girona: Montse Valentí i Llorenç Carreras.

La meva vida es vincula a aquesta escola des de fa 11 anys, quan hi vaig dur el meu fill en iniciar-se la seva etapa escolar. Em varen dir que estava de sort amb el centre que se'ns havia assignat, perquè era capdavanter dins l'ensenyament públic gironí. No vaig trigar gaire a adonar-me de la certesa d'aquestes paraules.

A poc a poc, vaig conèixer la Montse Valentí, que duia impecablement un grup d'infants i en Llorenç Carreras, primer com a mestre i més tard com a director, que, juntament amb el seu equip docent, van fer possible que els valors educatius, morals, culturals i tradicionals del nostre país, fossin motiu d'aprenentatge d'aquests nens i nenes, a més d'aconseguir unes millores al centre que eren reivindicades des de feia molt de temps. Sens dubte que s'ha viscut una Annexa "plena i esplendorosa" sota la docència d'aquests companys: Montse i Llorenç.

Arribada la jubilació d'aquests dos mestres, em resta fer palesa la meva gratitud per la dedicació que han tingut envers els infants de la ciutat. De ben segur que la llavor de l'escola que vosaltres heu sabut plantar en aquests nens i nenes revertirà en homes i dones del futur que estimaran la seva terra i que reproduiran en els seus descendents els valors tan importants i excepcionals que heu mantingut durant la vostra tasca d'ense?nyants.

Com a usuària d'aquest barri, aquest any he trobat a faltar moltes celebracions, signes d'identitat catalans que des de feia anys es duien terme: Pastorets, la diada de la Pau, festa dels Tres Tombs, la primavera amb activitats a la pineda, Carnestoltes amb la rua animant el veïnat i la bicicletada. Em pregunto: No estem perdent color? No estarà envaint-nos una mica la "grisor".

Espero que l'esperit i l'essència que va catapultar l'escola al cim més alt continuï ben viu i que el treball tan valuós que desenvoluparen la Montse i en Llorenç no es vegi fulminat per idees oportunistes que el que fan és dilapidar una trajectòria exemplar que va fer de l'Annexa un paradís de l'educació i la cultura gironines.