hi ha homes sempre lligats al mateix pentinat, com si un dia, al parvulari, la mare els hagués posat un cubell al cap, i els obligués sota condemna de mort a dur l'estil de nen petit fet gran. Hi ha homes que busquen amors de dones en xats d'Internet, on el plaer fàcil no és la conversa o la seducció, obligats a fer un paper que no senten perquè pensen que així podran ser una mica més estimats.

Hi ha homes enganxats a una dona com ho podrien estar a la cocaïna, la benzedrina o qualsevol droga sintètica i hipermoderna. Hi ha homes tan antics, que troben com a modern això de l'amor romàntic. Hi ha homes que quan pensen en dones, es remeten a l'època dels trobadors i dels duels galants. I d'altres que veuen en la companya un bé immoble, una possessió més. El pitjor de tot plegat és no sentir-se recompensat: saber que l'altre no sent el mateix i ser segrestat per una veritat que no és certa. Hi ha homes que recorden el primer viatge amb la parella, i els segons eterns de silenci, en un llit, mentre la catedral, lenta, pausadament, destil·la l'aroma del temps a través de les campanades seques i pesants. Hi ha homes arranats al contacte d'una pell suau, d'un hotel de carretera, d'aquell Finisterre gallec on van saber que, per sempre, aquella dona era el seu non plus ultra: la seva meta, el seu referent. Hi ha homes enganxats al cel injectat de vermell cinemascope d'una posta de sol a Roses, amb el seu gran amor, possible o impossible.

Hi ha homes que de repetir tantes promeses, han gastat el mateix sentit de les paraules. O que no són capaços d'expressar allò que senten, i ho fan a cops, a crits, a patacades. Hi ha homes intransigents que creuen que la força de la raó és la raó de la força: que mai entendran que la por no és una companya. Hi ha milhomes que són mitja-merdes i se senten Napoleons perquè infringeixen dolor a algú que els estima.

Hi ha homes amb un gran potencial, amagats dins la monotonia, al súper, en l'euromillones; a la barra del bar; en l'arròs fet al cap la setmana. Hi ha homes amb molt bones idees i que els manca només l'espurna, el cop de mà: la mà amiga. Hi ha homes que es pensen que són rock and roll, i en canvi, són gregorià. Hi ha homes que van ser punk de joves i ara adoren Perales. ¿Y cómo es él?, ¿en qué lugar se enamoró de tí?, d'això li diuen madurar.

Hi ha homes que escriuen articles esperant abraçades del silenci; somriures lectors que facin que l'article sigui només l'inici, el preàmbul d'una gran història.