Cartes

04.07.2013 | 10:32

Agraeixo en nom seu

M. Àngels Pérez Abad. Quart.

L'Antonio Abad Muñoz, el meu oncle, va morir a 2/4 de 8 del vespre del 23 de juny.
Des de l'11 de juny de 2011, dia que li va ser diagnosticada una greu malaltia, han estat dos anys de la seva vida en els quals l'Antonio ha sofert intervencions quirúrgiques, quimioteràpies, tractaments, analítiques, proves radiològiques... Això sí, amb valentia, fortalesa i resignació, i sobretot aquests dos últims mesos, en veure com s'anava deteriorant físicament.

Suportar aquesta situació no hauria estat possible per l'Antonio si no hagués tingut al seu costat la seva germana Anna i el seu cunyat Pepe (els meus pares), i sobretot per l'atenció que va rebre per l'equip mèdic, infermeres, auxiliars d'infermeria i zeladors, dels serveis de Cirurgia General i Urologia de l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta; de la Unitat de Cures Pal·liatives de l'Hospital Santa Caterina.

No vull donar noms perquè seria injust per part meva oblidar-me de ningú, però permeteu-me, si us plau, que anomeni una persona, la Dra. Roca (i el seu equip), agrair de tot cor l'assistència sanitària tan professional i humana, el suport emocional i l'orientació a la seva família, per lluitar i intentar millorar la qualitat de vida dels últims dies de vida del meu oncle, sabent el resultat.

Una abraçada i una immensa gratitud que de ben segur l'Antonio també us dóna des d'allà on sigui.

Volem viure tranquils
Ana Horbovanu. Girona.

Escric aquesta carta per donar a conèixer el calvari que la meva família viu des de fa més de dos anys. El meu marit, la meva filla i jo vivim en un pis de Girona, sobre el qual hi viu una senyora d'avançada edat que ens està fent la vida impossible a base de sorolls de tota mena i sempre de nit.

Aquests sorolls no representen una molèstia lleu, ja que a part de no deixar-nos dormir ni descansar tenen repercussions en el nostre rendiment tant físic com psicològic, que ha acabat derivant en depressió. Pel que fa a l'actuació de la policia, no hem rebut cap solució per part dels Mossos d'Esquadra ja que, segons ens han dit, és competència de l'Ajuntament i de la Policia Local. La nostra desesperació m'ha portat a buscar totes les alternatives possibles per tal d'acabar amb aquesta situació inaguantable.

Si us plau, estaria molt agraïda si algú em pogués ajudar d'alguna manera i rebre qualsevol tipus de suport. Per tal de posar-vos en contacte amb mi us facilito el meu correu electrònic: anahorbovanu@hotmail.com. Com qualsevol persona, m'agradaria poder viure en pau a casa meva.

Carme de Llers
Carles Mallart. Girona.

El passat dia 24, festa de Sant Joan, mai millor escollida aquella data amb la seva nit magica, convidat per Carme de Llers, vaig presentar el projecte de llibre que sobre ella està escrivint en Lluís Planas de Salt i que previsiblement estarà acabat el 2014. És un recull d'anècdotes de la seva vida, a part de fer un repàs detallat de la seva trajectoria començant des que era petita fins avui. L'acte s'emmarcava dins la "2a Fira de les Bruixes de Llers i el primer Vampir Català, el compte Estruch". Com l'any passat, la Carme va fer una conferència aquesta vegada sobre el poble de Llers molt interessant i instructiva, la presentació va correr a carrec d'en Pere Cases i ella va explicar coses del poble, totalment desconegudes per als més de 130 assistents, a tots plegats se'ns va fer curta. Aquest any l'organització havia retallat sensiblement les dues hores de l'any passat. Com ja ens té acostumats Carme no va decebre, tot el contrari. La presentació del vídeo de coses del poble i vivències de la Carme va tancar la conferència.

Des d'aquestes línies, fem un desig de tots els que la coneixem, respectem la seva feina i l'estimem, que es recuperi com més aviat millor de la important operació quirúrgica a la qual va ésser sotmesa setmanes enrere. Carme de Llers és l'última bruixa coneguda de Llers en actiu, excel·lent persona i gran professional que ha evolucionat moltíssim els últims anys, coneguda i respectada arreu del país i l'estranger.

Possiblement la Carme no sigui profeta del seu poble com sol passar moltes vegades a aquesta vida. Ella s'estima Llers i la seva família per sobre de tot.

A en Jan i la Dúnia
Teresa Casellas, VDA. JONAMA. Palafrugell.

Com que no tinc cap altra manera, m'agradaria utilitzar aquest mitjà per agrair-vos molt calorosament una vegada més la vostra ajuda, prestada el vuit de juny cap a les vuit del vespre, quan anava a veure els meus néts a la Festa de fi de curs del Col·legi Sant Jordi als Ametllers.
Vaig caure inoportunament i em vàreu recollir, acomodar dins el vostre cotxe, portar al CAP, deixar-me en una cadira de rodes i en mans del personal mèdic en un clucat d'ulls. L'eficient i amable cura de la infermera Benito (dos punts al front i cura dels pelats a la cara) em va posar a punt perquè em recollís la meva filla.

Ara ja tot només és un record. Jan, la teva perícia i savoir faire per agafar-me a coll, l'aigua al clatell, com et desenvolupaves al CAP em fan pensar que deus ser un professional de la medicina? (o bomber?). Em vaig sentir tan protegida i acompanyada que ho recordaré tota la vida.

Gràcies una vegada més.

Passeig de mar de Sant Antoni de Calonge
Francesc Salvador Salvador. Sant Antoni de Calonge.

A l'atenció del batlle i regidor de Turisme de Sant Antoni de Calonge. Això de tancar el passeig de mar de Sant Antoni està molt bé per a la gent que passa les vacances, imagino que pels restaurants i algú altre. Per mi no, però ho accepto però no ho comparteixo. La meva primera pregunta és, si el passeig de mar està tancat al trànsit, com és que hi circula un tren d'una empresa privada que no té gual al passeig? Puc entendre el Badia Bus, però l'altre tren? La meva segona pregunta és, què pensa un client potencial que ve a Sant Antoni si arriba un dissabte a les 2 del migdia i el fan passar per l'avinguda Catalunya o el carrer Sant Antoni, o el carrer Artur Mundet? Pensarà quin poble més bonic o anem a un altre lloc que aquí no hi ha res?

Agraïment de Cala Montgó
Carles Font Planella. Amics de Cala Montgó. Torroella de Montgrí

Quan arribes a qualsevol platja el que fas primer és mirar la platja i tot seguit, la zona de bany. Aquest costum a cala Montgó és més fort perquè el temporal de mar modifica substancialment la platja, ple de roques a l'hivern i es recupera l'estiu, amb la gratitud de la sàvia naturalesa.
Enguany, la zona de bany de Montgó torna a recuperar l'espai habitual que l'any passat va ser reduït amb la nova concessió del manteniment de boies de senyalització per part de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí. L'agraïment sincer de tots els Amics de Cala Montgó.
Encara recordo ara fa uns 40 anys, quan ajudava el Sr. Trull, alcalde de Mar de Cala Montgó, a posar les boies de la zona de bany. Era una tradició!

Els Amics de Cala Montgó sempre han estat orgullosos d'aquesta zona de bany. Ara s'ha recuperat i podrem tornar a nedar fins les boies més llunyanes, com hem fet des dels inicis de la mà del Sr. Trull, darrer alcalde de Mar, responsable i defensor de la convivència marítima a cala Montgó.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema