L'exdirectora de l'Agència Tributària, de nom Beatriz Viana, és aquella senyora que després d'una roda de premsa en la qual es ventilava un assumpte molt seriós, es va girar a una ajudant i li va dir: "No sé ni el que he dit". La pobra no s'havia adonat que els micròfons continuaven engegats i la frase va quedar registrada per a l'eternitat. Els periodistes presents tampoc sabien el que la funcionària havia dit, és clar, però són persones acostumades a aquestes situacions i se'n van anar sense demanar el llibre de reclamacions.

"No sé ni el que he dit". Un pensava que la frase li costaria el lloc perquè un cambrer que no sabés ni el que serveix duraria dos dies a la seva feina, el mateix que un fuster que ignorés si estava fabricant una taula o una cadira, o un pilot d'avió que no tingués ni idea del que estava conduint. Però van passar els dies i la senyora, que d'altra banda cal dir que és molt simpàtica, continuava al seu lloc. Va arribar un a pensar que hi era precisament per això, per no saber el que deia. Aquesta és, fatalment, una de les característiques del Govern actual. Potser sabia Rajoy el que deia en proclamar que "ningú podrà (sic) provar que Bárcenas no és innocent"? Evidentment, no. Tenia idea Cospedal del significat de la "indemnització en diferit, és a dir, en forma de simulació", etc.? És clar que no. Seria capaç Floriano de traduir per a ell mateix el que surt de la seva boca cada matí, quan explica als contribuents les últimes iniciatives del seu partit? Tampoc.

Això de no saber el que es diu, que fins fa poc ens semblava una bogeria, comença a semblar-nos normal. El mateix Montoro, cap de Beatriz Viana, és expert en embolics verbals que ens sumeixen en la perplexitat. Porta gairebé un mes explicant-nos per què la infanta no va vendre el que diuen els papers que va vendre i la conclusió que treu el personal és la contrària. Montoro, quan surt de les rodes de premsa, deu dir-se a ell el mateix que la seva subordinada va dir a la seva secretària: "No sé ni el que he dit". Entenem que lamenti la seva dimissió perquè en aquesta etapa de confusió babèlica devia ser-li d'una ajuda inestimable.