Toca prohibir el burca, perquè les dones que el duen poden constituir un perill públic. Vivim una situació d'emergència nacional, ja que les estadístiques, tot i que poc fresques, són esfereïdores: segons el Consell Islàmic de Catalunya, el 2010, entre una població de 7,5 milions d'habitants, hi havia mitja dotzena de desaprensives passejant-se pels carrers de casa nostra tapades amb aquesta vestimenta; una amenaça de proporcions molt més gran que la que encarna el traïdor pèl roig i blanc com la llet Nick Brody a Homeland, sèrie ianqui de ficció que provoca addicció.
Toca prohibir el burca perquè un grup de dones occidentals i lliures en xarxa així ho volen. Feministes de pro que pontifiquen millor que el papa Francesc -mira que n'arriba a ser d'humil!-, a través de micròfons de ràdio i televisió, han decidit que tenen dret a decidir sobre la decisió d'una minoria insultant de dones musulmanes.
Toca prohibir el burca islàmic en un país de fonaments catòlics on no resulta inhabitual que dones que van amb la cara destapada morin atonyinades pels seus marits de faccions caucàsiques; on viuen monges, també de clausura, que van pel món amb uns hàbits en els quals amagar-hi un Kalashnikov i un parell de granades de mà és cosa de bufar i fer ampolles.
Secundades per algun alcalde assedegat de sufragis i amb l'excusa de la seguretat, dones blanques i supermodernes arrencaran de les urpes d'Al·là quatre pobres desgraciades que conviuen amb la penitència del burca; si el duen perquè volen o per obligació, tant li fa, perquè les musulmanes no tenen altre criteri que el dels seus marits. Per res compta l'opinió de la portadora del vel integral quan Occident, aquesta vegada en versió més femenina però no menys paternalista, decideix que cal actuar. Sí, és urgent resoldre el drama del burca a Catalunya. Sí, és probable que si algú ens observa des de l'Afganistan s'estigui fotent un panxó de riure.
