Fira encesa

07.07.2013 | 00:00
Fira encesa
Fira encesa

Aquest títol, que correspon al de la primera part del llibre pòstum Imitació del foc de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, és el que Maria del Mar Bonet ha triat per a la magnífica recopilació dels seus enregistraments, alguns de ben recents, de cançons seves sobre poemes d'aquell jove i ja genial poeta mallorquí nascut ara fa cent anys i mort de tuberculosi l'any 1938, en plena Guerra Civil. La veu càlida i bellíssima de Maria del Mar Bonet -de vegades tremolosa, de vegades exaltada, llàgrima i crit, la seda secreta de la rosa, el cristall més transparent i el gest ardent del foc- enlaira un impressionant homenatge a un escriptor que va meravellar els seus contemporanis i que continua fascinant-nos avui. Al seu pròleg a Imitació del focCarles Riba evocava Rosselló-Pòrcel, que qualificava literalment de "prodigiós", així: "l'estar cara a cara més tens i més serè que jo hagi conegut mai". Unes pàgines abans Gabriel Alomar s'havia referit a Rosselló-Pòrcel com "un talent destinat a una incalculable força de creació". Amic íntim de Salvador Espriu, còmplices tots dos d'una profunda ambició intel·lectual i literària, Rosselló-Pòrcel influirà poderosament en l'Espriu poeta, que tan sovint en parlarà des de l'esfereïment desolat de l'absència. N'hi ha prou de llegir l'extraordinari poema de Rosselló-Pòrcel Tragedia spettacolosa, de 1935, per intuir-hi el gran, lúcid i adolorit, Espriu d'anys a venir, com si hagués assumit -ell que fins aleshores havia excel·lit com a prosista- l'alta responsabilitat de prosseguir un camí tan brillantment obert i tan precipitadament estroncat: "Deslligaràs les feres i les brases,/palau del foc i palau de la carn.// Carenes i serrals cremen altíssims.../Proclamen el martiri de la tarda.". A Fira encesa, Maria del Mar Bonet ens ofereix, amb una gran riquesa de registres, un repertori exquisit que espigola dins l'obra de Rosselló-Pòrcel espurnes de passió, versos enjogassats, poemes de tenebra. En una esplèndida demostració de talent, Maria del Mar Bonet ens colpeix amb la seva interpretació trasbalsadora de la inquietant Ronda amb fantasmes o d'En la meva mort, l'últim poema d'Imitació del foc: "Estic cansat de tu, domini fosc/ i tempestat de flama.//...//Inútil ?deses?per del vespre! L'alba/ s'acosta ja amb l'espasa,/ i l'ardor temerari que m'encén/ allunya les estrelles.". Però també hi reïx magistralment amb la delicada i sensual subtilesa de Sonet: "Quan ella dorm el gaudi somnolent/ del vell jardí vibrant de flors i nit". Les tres darreres cançons del CD han estat enregistrades enguany i són un testimoni inequívoc i memorable del moment de plenitud artística que viu Maria del Mar Bonet, que assoleix una expressió culminant en Poques paraules surten, un dels temes més màgics i convincents del conjunt, i en Pluja en el jardí de l'Ateneu, on la veu de Maria del Mar Bonet, acompanyada només del cant de l'aigua, esdevé un gest precís de llum.

Enllaços recomanats: Premis cinema