Fa mesos que ens estan posant la por al cos amb l'incert futur de les pensions. No és nou. Cap a la meitat de la dècada dels noranta també ens anunciaven la fallida del sistema. Han passat vint anys. Aleshores, ens venien com a gran solució el "sistema xilè de pensions". La croada la va liderar el Círculo de Empresarios de Madrid, presidit per Carlos Espinosa de los Monteros, que ara, ai las, és el comissionat de la Marca España. Van passejar arreu un exministre del dictador Pinochet, José Piñera, amb el propòsit de convence'ns dels avantatges del sistema de capitalització que havien introduït a Xile: un gran negoci per a les entitats financeres. Per què aquella ofensiva en aquell moment? Doncs perquè s'estava negociant el Pacte de Toledo, que ha funcionat durant dues dècades, fins que la fallida del sistema financer s'ho ha carregat tot. El Banc d'Espanya, que ni s'ha assabentat de la crisi ni hi ha fet res, ara advoca per retallar les pensions; les dels treballadors, per descomptat. No ha dit res ni dels 68,7 milions de pensió que va cobrar Goirigolzarri el 2009, ni dels 88,1 que s'ha endut ara Alfredo Sáenz. Només hi ha una diferència respecte de fa vint anys: ara la gent està acollonida.
