Fa uns dies es va publicar la notícia d'una dona que, presumptament, es volia vendre el seu nadó acabat de néixer a una família perquè assegurava que no podia fer front a les despeses de tenir un fill. Aquesta situació palesa bé fins a quin punt tenim una part de la població en una situació molt greu i amb unes sortides molt dificultoses.
Deia un comentarista irònic que els governants actuals haurien de gestionar després de la seva gestió, mostrant que el càstig d'una gestió deficient no només ens afecta avui, sinó que hipoteca gestions futures: dels següents que arribin. Vegin per exemple les despeses de la celebració per al 2014, on Generalitat i Ajuntament de Barcelona inverteixen uns milions d'euros que es podrien emprar en ajuts socials, vindrà la gestió del 2015 i anys successius. I uns gestors eficients tractarien, entre d'altres aspectes, de reduir fins al mínim raonable els càrrecs de confiança, que són un ?ter?reny obert per a la gestió personalista i interessada del poder. Perquè o tots moros, o tots cristians. Enfront dels grans problemes dels ciutadans, la classe política ha d'acceptar sacrificis: se'ns parla d'un augment de les taxes de l'habitatge, d'un possible impost de carreteres, d'un probable impost sobre l'audiovisual, també per finançar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, encara que una part de la població pugui no combregar amb els missatges omnipresents en les seves tertúlies. La racionalització dels càrrecs públics, en lloc de la seva conversió en les trinxeres dels partits, ajudaria la ciutadania a acceptar millor uns sacrificis que, de moment, no donen resultats positius.
