Un heroi a la presó

08.07.2013 | 10:07
José Manuel Ponte
«Ni la reacció dels presos, ni la conducta de Bárcenas són d'estranyar»

 

En alguns mitjans s'especulava aquests dies amb la possibilitat que el tresorer del PP, el senyor Bárcenas, s'ensorrés psicològicament en prendre contacte amb la presó i comencés a aixecar la catifa. És a dir, que comencés a fer revelacions sensacionals sobre els seus companys de partit, sobre el Govern de Rajoy, sobre el d'Aznar i sobre altres coses. Més de vint anys portant la comptabilitat oficial i la comptabilitat real d'un dels dos partits que es relleven en el poder donen per a molt i se sospita que ha de tenir informació sensible, d'aquesta que pot posar en dificultats gent important.

Però res d'això no ha passat. El senyor Bárcenas va entrar a la presó amb el que portava posat i al cap de quatre dies entre reixes s'ha guanyat l'admiració i el respecte dels interns de Soto del Real. Almenys això és el que ens transmeten els mateixos mitjans que aspiraven a muntar un serial informatiu per lliuraments amb les seves confidències. Segons he pogut llegir en un d'ells, el senyor Bárcenas és considerat pels presos com un heroi i una persona de tracte exquisit. En una de les seves primeres sortides al pati de la presó es va presentar educadament a la resta dels interns, els va saludar un per un de manera cordial i distesa, i fins i tot li va regalar un pantaló curt a un d'ells. "Un paio de puta mare, una persona maquíssima", va resumir un pres que després es va estendre en crítiques al Govern actual i a la judicatura, els verdaders responsables, segons la seva opinió, de la ruïna que patim.

Vistes les coses amb un cert distanciament, ni la reacció dels presos ni la conducta de Bárcenas són d'estranyar. La dels presos, perquè és natural que en un col·lectiu de modestos delinqüents -que no han sabut treure-li massa rendiment econòmic a la seva activitat ni van tenir l'habilitat necessària per ocultar-la a la policia- se senti admiració per un home que va saber acumular una fortuna enorme a l'empara d'un partit polític. I la del propi Bárcenas, perquè no era conjecturable que qui va executar amb fredor i nervis d'acer una trama comptable tan complicada envoltat de taurons polítics i financers, s'enfonsés només d'entrar a la presó. Per molt que enyori el seu luxós tren de vida des d'una cel·la de deu metres quadrats.

Abans que ell van entrar a la presó altres financers i tots van acabar sortint d'allà amb el ronyó ben folrat. Vegi's, si no, el cas de Mario Conde, que també gaudia de l'admiració i l'afecte dels seus companys presidiaris segons es desprèn de la lectura de les seves memòries. La idea que Bárcenas aixecarà la catifa deixant en una situació compromesa mig país no té massa sentit. I se suposa que alguns dels qui van pressionar per ficar-lo a la presó, i així estovar-lo una mica, comencessin a negociar discretament amb ell a través del seu advocat.
L'empresonament de l'extresorer del PP apaivaga una mica l'ambient i transmet la sensació que, per fi, es comença a fer justícia. Però d'aixecar la catifa, res de res. Ni Roldán no ho va fer quan la gent li ho demanava a crits.

Enllaços recomanats: Premis cinema