Les explicacions d'Obama per justificar l'espionatge al qual ens sotmeten els EUA freguen l'oligofrènia o la genialitat, segons es miri, segons també els paràmetres que s'utilitzin per mesurar una cosa o l'altra. El primer que diu el president nord-americà és que és normal. Amb més o menys fortuna, assegura, ho fan tot els països. Fins aquí, encara que amb alguna dificultat, podem entendre'l. En efecte, probablement sigui així. Ara bé, que un delicte estigui generalitzat no el converteix ipso facto, signifiqui el que signifiqui ipso facto, en alguna cosa lloable. El que vol dir és que vivim en un món de xoriços en el qual uns s'escuden en els altres per cometre els seus atropellaments. Però el bo ve després, quan Obama afegeix un argument de caràcter filosòfic per reforçar la seva posició.
- Espiem -diu-, per comprendre millor el món.
Com no hi havíem caigut abans? Però, sobretot, com no hi han caigut els homes que investiguen d'amagat el mòbil de les seves xicotes i les dones que es fiquen sense demanar permís al correu electrònic dels seus xicots? Creien els pobres i les pobres (perdó, però el genèric, una vegada més, no rutlla) que ho feien per xafardejar, per veure si eren enganyats o enganyades, per enredar, en fi, i resulta que ho feien per comprendre millor el món. Significa que queden abolits els delictes de violació de la correspondència o d'entrada en la intimitat, sempre que la finalitat perseguida sigui la de comprendre millor el món.
Servidor, de jove, es va matricular precisament a Filosofia i Lletres amb aquest objectiu, encara que amb resultats més aviat pobres. Vaig abandonar la carrera a tercer sense haver entès no ja el món, sinó ni tan sols els meus pares, que en constituïen una part infinitesimal. He estat tota la vida dedicat a la lectura i a l'escriptura, dues armes, segons els experts, molt adequades per entendre la realitat. I no l'entenc. Potser m'hauria d'haver dedicat a l'espionatge. Obama no deixa de sorprendre'ns, quan no és per Guantánamo, és per les presons, secretes. Tot ho aprofita, fins i tot de les qüestions més miserables aconsegueix extreure'n una tesi positiva. Per la meva part, i en la meva qualitat d'espiat, he de dir que em complau col·laborar en aquest afany filosòfic.
