Es entendridor que UDC surti a defensar que els seus assessors a la Diputació cobrin 39.000 euros l'any perquè "treballen molt, i bé". Però com que la virtut de la fe és patrimoni de democristians i altres cristians, els que no la gaudim hauríem agraït que tot seguit se'ns mostressin documents especificant a quines reunions han assistit, quines de les seves idees han fructificat, quan i quins indrets han visitat, i amb qui s'han entrevistat. Potser el president d'UDC a Girona, Joan Cañada, sí disfruta de la fe, benaventurat ell, i quan els assessors del seu partit li asseguren que es dediquen a "treballar molt, i bé", només encerta a respondre un "així m'agrada", i ja pensa en el dia que ell mateix es pugui guanyar la vida de tan curiosa manera.
El senyor Cañada va revelar també que si els assessors no trepitgen la Diputació no és per falta de ganes, sinó perquè la seva feina és "caminar pel territori". Acabàrem. El que hi ha muntat a la Diputació no és una forma organitzada de retribuir amics i/o favors, sinó una agrupació de minyons escolta, només que han millorat el lema "Sempre a punt" afegint-hi un "de passar per caixa". Molt ha prosperat el cristianisme, passant de caminar 40 anys pel desert a canvi d'una mica de manà per enganyar la gana i d'unes taules que declaraven pecat tot el que els agradava, a cobrar 39.000 euros per càpita per caminar un any per Girona.
No esperi ningú que tal aberració sigui motiu d'escàndol. És ben legal. Com no hauria de ser-ho, si CiU, PSC i ERC es reparteixen a Girona 14 assessors, o sigui quasi mig milió d'euros l'any? D'aquí estiren tots, o sigui que cal abandonar tota esperança de canvi. Els faig només una súplica: paguin en negre, per l'amor de Déu, demostrin que són polítics. Paguin en negre, que vostès s'ho enduran igualment cru, però almenys no tindrem la sensació que se'n riuen de nosaltres perquè la llei els empara en els seus tripijocs. Per pietat.
