Concert de despropòsits

Pau Riuró Bofill. Organista. Girona.

L´anunci del concert d´orgue de Ton Koopman a la catedral de Girona, amb un programa de música barroca espanyola i alemanya, era sorprenent de bon principi. I després d´escoltar el concert trobo que la sorpresa no va ser gaire bona. Qualsevol persona amb coneixements organístics sap que cada orgue és un instrument únic, construït en una època determinada en un estil concret; i l´orgue de la catedral (d´estil romàntic simfònic) no s´adiu gens ni mica amb el repertori proposat.

Aparentment fa anys que la línia del festival (anteriorment de Músiques Religioses) és contractar les figures de més fama internacional per poder fer la publicitat grandiloqüent de costum («emperador de l´orgue», «millor organista del món», etc.). Poc els preocupa que acabin tocant repertori inadequat. L´exigència d´incloure la Tocata i fuga en re menor persisteix any rere any, com si aquesta fos l´obra cabdal de tot el repertori! A tot això aquest any s´hi ha d´afegir una interpretació com a mínim discutible del repertori espanyol, i una despreocupació evident per la registració.

Per si tot això fos poc, el programa de mà inclou coses tan estúpides com l´esment de la tonalitat de cada peça (i la glossa de Todo el mundo en general no està en fa major, per cert), la vella anècdota de la proposta de matrimoni de Bach amb la filla de Buxtehude, l´atribució de la Corrente italiana a Cabanilles (avui discutida)... i la perla final: Ton Koopman és un apassionat dels instruments originals, amb uns criteris històrics musicals molt definits.

Tot aquest cúmul de despropòsits no sé si es deu a la simple deixadesa de l´organització o directament és una burla al públic que ha pagat la seva entrada.

La dimissió del cap de Trànsit

Josep M. Roura Coll. Girona.

La dimissió del cap de Trànsit per fer-li la foto anant més de pressa del permès penso que és un error. Sí, no està bé passar-se molt de velocitat, però més que passar-se de velocitat, potser els que s´han passat són els que posen limitacions de velocitat totalment incoherents. Val que anar a 170 km/h amb limitació de 120 és fer-ne un gra massa, però 120 km/h a les autopistes amb els vehicles actuals no és lògic. És molt menys perillós anar a 140 amb un vehicle de gamma alta actual que amb un Gordini a 100 quan jo era jove. Potser seria el moment que els responsables de marcar les velocitats actuessin amb més lògica. Tots ho agrairíem.

Que consti que no faig aquest escrit perquè corri. No m´han posat mai cap multa per anar a més de 120 km/h, però sí per anar a 72 amb limitació de 60 en una via interurbana.