Lloret, destinació desastre

09.07.2013 | 11:14
Thomas Spieker
«El que està clar és que haurà de canviar la seva política de comunicació, perquè l'actual és tan lamentable com els nois que es tiren des dels balcons»

Fa dos anys, els ciutadans de Lloret de Mar sortien al carrer per protestar contra el que ells anomenen "turisme d'aldarulls", que converteix les nits a la capital turística de la Selva en un autèntic malson per a tots aquells que cerquen unes vacances en família i en pau. I com si entre borratxeres, sorolls i baralles no n'hi hauria hagut prou, ara s'ha afegit un nou esperpent a malmetre la imatge de la destinació: el balconing.
La revetlla de Sant Joan, un noi alemany de 18 anys es va ferir greument, quan a les dues de la matinada va intentar saltar, suposadament ebri, a la piscina des d'un balcó del primer pis de l'Hotel Esmeralda, tot aterrant al paviment. En assabentar-se dels fets, la primera cadena de televisió privada alemanya RTL, va decidir enviar un equip de periodistes i em van contractar per facilitar-los les gestions necessàries per aconseguir el reportatge.

Bàsicament, el que cercaven els reporters era una entrevista amb el director de l'hotel i una altra amb algun responsable de turisme de Lloret, a més d'imatges de la piscina, etc. Davant la llibertat de premsa i l'evidència que el principal culpable de l'accident era el noi, em pensava que tot això seria "bufar i fer ampolles", sobretot perquè creia que Lloret, amb el volum de turistes que acull cada any, tindria el tractament dels mitjans molt per mà. Però res més lluny de la realitat. A l'hotel, una senyoreta estrangera se'ns treia de sobre amb molt males maneres, i quan vaig parlar personalment amb el regidor de Turisme, Jordi Orobitg, m'explicava que no comentarien l'incident i menys per a la cadena en el nom de la qual li estava trucant. L'endemà, vaig fer un altre intent i vaig parlar amb el gerent de Turisme Lloret, Maurici Carbó. Ell, més comprensiu, es va limitar a enviar-nos un opuscle mal traduït, que suposadament oferiria l'estratègia que Lloret havia posat en marxa per aturar els salts de balcó en balcó, però de fet no era res més que un full d'ordres molt autoritàries i amenaces de multes, dirigit a una clientela que òbviament només entén aquest tipus de llenguatge. Al fullet, el balconing ni tan sols s'esmenta.

No tinc ni idea de tot el que ha de fer Lloret per canviar la seva imatge i la qualitat del seu turisme. El que està clar és que haurà de canviar la seva política de comunicació, perquè l'actual és tan lamentable com els nois que es tiren des dels balcons. Per a un altre dia deixarem el departament de comunicació de l'hospital Josep Trueta, que també n'hi ha per llogar-hi cadires.

Enllaços recomanats: Premis cinema