De sociòlegs i comunicadors

09.07.2013 | 07:12

o hi ha dubte que la classe política travessa uns moments complicats. La situació econòmica de casa nostra és difícil i això fa que allò que abans no era motiu de gaire atenció, avui sigui censurat per a la majoria de ciutadans. Podríem parlar de molts casos de corrupció que han lesionat -i de quina manera!- els interessos dels partits.
Casos com els de Gürtel, Bárcenas, Palau de la Música o el dels ERO a Andalusia han enfonsat en les enquestes les formacions polítiques majoritàries a Catalunya i a Espanya. La resposta dels líders no s'ha fet esperar i les crítiques als fiscals, als jutges i als periodistes han estat devastadores. Per tal de no fer un exercici de transparència, els secretaris generals o portaveus han preferit matar els missatgers o els investigadors. Tothom es fixa en la gepa del contrincat però ningú es fixa en la pròpia.
I així veiem com a poc a poc l'electorat els abandona i cerca refugi en altres forces polítiques més populistes i que no han gaudit de poder. Aquest podria ser el cas d'UPyD, Izquierda Unida o Ciutadans. Totes tres estan augmentant suports i multiplicaran la seva representació segons constaten totes les enquestes.
Ben aviat podríem assistir a una remodelació del govern de Mariano Rajoy per tal d'afrontar la segona part de la legislatura. A Gènova han saltat les alarmes i ja el ministre Wert ha dit que, en acabar el seu mandat, es retira de la política. És una fórmula de llançar pilotes fora davant l'allau de crítiques que fins i tot són ja en clau interna.
El cas del responsable de Cultura i Educació és ben curiós. Com a sociòleg va ser un dels ideòlegs del programa popular des de la FAES, l'activíssima fundació de l'expresident Aznar. Els seus estudis i articles eren gairebé pa d'àngel i representaven un autèntic full de ruta per a un PP que en la darrera etapa de Zapatero ja es preparava per a la seva arribada a La Moncloa. Wert era el gran guru de la comunicació. Se les sabia totes però a la pràctica ha estat un ministre nefast que ha enverinat tot el sector i que ja pràcticament no pot trepitjar ni els teatres ni les universitats.
La trajectòria de Wert deixa ben palès que una cosa és la teoria i l'altra la pràctica. El seu fracàs ha estat semblant al d'un altre especialista en comunicació i publicitat com és el cas de Lluís Bassat en el seu intent de ser president del Barça. Un home que busquen tots els líders per a les seves campanyes i debats va ser incapaç de derrotar en una campanya electoral un Gaspart que fins i tot el va deixar KO en el debat televisat. La massa blaugrana es va decantar pel seu rival hoteler que ha estat el pitjor directiu de la història recent blaugrana. En definitiva, dos grans professionals que malmeten el seu prestigi en el moment de posar en pràctica el seu saber que ningú no pot posar en dubte.
Una cosa és la teoria i l'altra la pràctica. Ambdós casos deixen ben palès que els mestres també suspenen i que ja no els salva ni l'examen de setembre. Tot sigui dit, però, que Bassat és una persona també del món de la cultura, però molt més discreta i educada que no pas el provocador Wert que, per cert, parla molt bé el català.
Ara a Girona veiem com volen matar, en sentit metafòric, el cap de comunicació de la Diputació, Josep Maria Amargant. Ha destapat les vergonyes d'una institució que serveix sobretot per amagar els tripijocs dels partits polítics gironins que necessiten donar sous a la gent dels aparells dels partits, a amics o a coneguts. Això sí, a la majoria no els coneixen ni els mateixos treballadors de l'ens de la pujada de Sant Martí. Diuen que treballen en el territori, la qual cosa deixa ben palès que els responsables provincials respecten molt poc la veritat i la transparència. No volen agafar el brau per les banyes i prefereixen carregar-se el responsable de la comunicació de la institució. Tot plegat fa pena, per no dir fàstic.

Enllaços recomanats: Premis cinema