Quan dos són tres

10.07.2013 | 10:51
Moisès de Pablo
«En el triangle funciona una química explosiva i passional: tots tres han trobat la màgia de la parella, de nou»

 

«Aquell noi passa a formar part de la seva vida com si fos un dels tres angles d'un triangle equilàter»

Imaginin una parella estàndard amb una vida estàndard: concerts, vacances a terminis, hipoteca a algunes dècades com una condemna penal. Amics de sempre, encaixats a ells, amb els defectes de sempre (uns són manipuladors; altres estan cansats de ser com són; uns tercer són envejosos de mena, d'altres, simplement, uns nàufrags de la vida moderna). Posin aquesta parella davant d'un televisor engegat a les tantes de la matinada, entre pitonisses de pa sucat amb oli, bingos amb jovenets somrients que entabanen jugadors compulsius i pel·lícules repetides mil vegades.

Emplacin aquesta parella mirant sense veure, uns minuts, un canal de senyores amb poca roba. La parella estàndard, raonablement avorrida d'una vida poc moguda, troba un missatge a l'atzar en el xat de la cadena local. Un missatge que diu, a grans trets, que persona de sexe gai s'ofereix per practicar trios amb parella oberta i liberal: abstenir-se viciosos de mena. La parella estàndard que suporten un avorriment raonable però ja massa pesant, acaba trucant aquella matinada càlida a la persona de sexe gai que reclama un plaer intens. La trucada els canvia la vida. Tot i que ells van amb por, el noi de vida alegre resulta ser encantador: és una persona optimista, oberta, sense complexos. De mica en mica, les trobades es fan més llargues. I ja no només queden per practicar sexe amb passió nocturna, sinó que queden per anar al cinema (si, són ells els tres personatges que veuen sovint a les sales), al teatre. Comparteixen gustos musicals: van a concerts, són clients de restaurants amb cuiners que estimen la gastronomia. Aquell noi passa a formar part de la seva vida com si fos un dels tres angles d'un triangle equilàter: sense ell, la figura geomètrica no té sentit.

El noi té una amiga de tota la vida, que s'estimen com germans, i sovint li diu que quedin tots quatre per parlar i lo que surja, que diuen en castellà. Però ella, que el coneix, li diu que les parelles, com a màxim, són de tres, i si són d'un més, passen a ser una secta. Ell riu amb ganes. Passat un temps, el marit de la relació estàndard creu que ell en realitat és bisexual, i que a la vida tot són èpoques i ara passa per una etapa de descobriment. La seva dona sap ara amb seguretat que el seu company és gai, però ja no li fa mal, ja no, perquè s'estimen amb una força antiga, vinguda de lluny. En el triangle funciona una química explosiva i passional: tots tres han trobat la màgia de la parella, de nou.

Enllaços recomanats: Premis cinema