Avui és Sant Benet de Nursia, patró d'Europa, un home que va viure a cavall entre els segles V i VI, i que va donar lloc, amb la seva ordre monàstica, a tota una xarxa de monestirs que, escampats pel continent, foren i segueixen essent referents de cultura i espiritualitat. Europa no pot negar aquestes arrels que impregnen la seva manera de ser. El mateix Carlemany, en constituir la "Marca Hispànica", fundà monestirs com a garantia d'ordre i pau, un estil de construir la societat. No oblidem que Catalunya neix sota la mirada de l'abat Oliba que, amb la seva intuïció benedictina, crea el moviment "Pau i Treva" per defensar els drets del poble davant els abusos dels senyors feudals. Un moviment considerat com a germen de les primeres Corts Catalanes ja fa mil anys.

Avui, en què sembla que hi ha una innata al·lèrgia a tot allò que fa tuf de sagristia, no es parla de Sant Benet ni de tot allò que va aportar a la nostra terra i a tota Europa. Pocs ciutadans s'han llegit la Regla que podria ser, tanmateix, l'embrió d'una constitució europea basada en la Pau i la Convivència.

Sant Benet accepta els homes com són, amb els diversos temperaments i les diverses cultures. I insisteix que el governant s'ha d'acomodar a les moltes maneres de ser, ha de ser capaç d'adaptar-se a tothom, i ha de tractar cadascú d'acord amb els respectius temperaments i la intel·ligència, i que ha d'actuar segons vegi que convé a cadascú. El governant ha de ser un home que sàpiga d'homes, ha de ser un expert en humanitat.

La regla benedictina es fonamenta en l'estima als demés, en l'acolliment, el treball i la pregària. L'estima hauria de ser el fonament de les relacions humanes a la nostra Europa. Vull dir l'estima als homes, als ciutadans. Quan hom veu les notícies sobre el que diuen i fan des de la Comissió Europea, sembla que hi hagi una clara estima pel diner, per l'euro. Es parla de "primes", de tipus d'interès, de bancs,... i no dels problemes de les persones anònimes que pateixen, calladament, la crisi. No es parla de resoldre el problema d'un empobriment creixent dels de sempre; no pas dels dirigents ni dels polítics. Estimar vol dir acollir; acollir sense reserves tothom. Les ideologies són diferents. Però des de l'argumentació, totes es poden defensar. I ens manca encara el treball, tan escàs en els nostres dies. Promocionar el treball és un deure de la nostra civilització. I a tot això, Benet hi afegia la pregària. És complicat parlar de pregària en una civilització laica. Però cal reconèixer que ens manca, i molt, el sentit de transcendència, que ens ajudi a obrir horitzons i a comprendre la nostra història particular dins una història de la humanitat, que vol fer un camí de progrés i en pau.