Matem Pi i Margall?

12.07.2013 | 10:59
Jordi Serrano
«Ens trobarem amb la impossibilitat de definir la societat que volem construir: una societat on l'afany de lucre sigui substituït per la llibertat, la igualtat i la fraternitat»

 

Avui dir que ets federalista i socialista està molt mal vist. Si et defineixes així la gent es pensa que estàs d'acord amb aquesta mena de cosa anomenada estat de les autonomies i que ets amic de Carlos Solchaga, de Pedro Solbes o Joaquin Almúnia. Tres socialistes no practicants.
Tinc un dubte, vista l'actual situació de les dues paraules, o continuo donant la batalla per elles o començo a pensar com em defineixo de nou. De fet em sento com aquell conductor que per l'autopista comença a veure que tots els cotxes vénen de cara. Potser l'equivocat dec ser jo.

Però abans d'abandonar-ho del tot deixeu-me reflexionar-hi. Comencem pel terme federalisme. Sense el federalisme no hi hauria avui independentisme. De fet les idees independentistes tenen el seu fonament en el republicanisme federal d'homes com Narcís Roca Farreras. La idea que la sobirania rau en el poble i en el nostre cas en el poble català, sorgeix també en el federalisme. La idea d'una democràcia de baix a dalt ve també del federalisme. Per tant el dret de l'autodeterminació dels pobles el devem a Catalunya a homes com Pi i Margall. Josep Conangla, l'autor d'una Constitució per a la república catalana, era també un federal. O Lluís Companys. Hem de renunciar al republicanisme pimargallià?

Anem a analitzar el terme socialisme. Avui en aquesta societat on sembla que qualsevol cosa de més de 15 dies és una antigalla, la gent relaciona socialisme amb Felipe Gonzalez, Gerhard Schröder, Tony Blair, el marit de la Preysler i tota mena de personatges exòtics a sou de les multinacionals.

Però cal preguntar-se si podem menystenir la rica tradició de socialistes catalans des d'Abdó Terrades, Narcís Monturiol, Josep Anselm Clavé fins a, un cop més, Francesc Pi i Margall, Francesc Layret, Rafael Campalans, Josep Miret, Josep Moix, Joan Comorera, Gregorio López Raimundo i un llarguíssim etcètera. La pèrdua de la memòria històrica té efectes sobre el que passa ara, en la forma en com ens definim i en com intentem saber d'on venim.

Un federalista socialista és, doncs, aquell ciutadà que vol ajudar a crear un procés constituent per la república catalana i que vol una constitució catalana fonamentada sobre la ideal socialista, és a dir, profundament crític amb el règim capitalista. El socialisme, cal dir-ho, és l'ideal oposat al capitalisme.

Si desapareixen les paraules que ens poden definir a aquells que volem estirar el fil de la història cap a l'esquerra, ens trobarem amb la impossibilitat de definir la societat que volem construir: una societat on l'afany de lucre sigui substituït per la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Enllaços recomanats: Premis cinema