´QUO VADIS´, PP?

13.07.2013 | 07:31
´QUO VADIS´, PP?
´QUO VADIS´, PP?

"El PP Europeu, en el seu darrer Congrés, va actualitzar els seu programa i el va fonamentar
en dos grans principis:
la solidaritat i la subsidiarietat"

SantPere fugia de Roma, espantat per la persecució dels cristians, i pel camí troba Jesús que és interpel·lat pel fugitiu Pere: "Quo vadis, Domine" o sigui "On vas, Senyor". No sabem la resposta de Jesús, però sí que sabem que Pere va fer mitja volta i va retornar a Roma, per seguir la missió encomanda pel Mestre, tot i que li va costar el martiri. Així ho explica un dels evangelis apòcrifs.
La pregunta "Quo vadis" s'ha fet famosa per la novel·la del mateix títol d'Henry K. Sienkiewiez i després popularitzada per la pel·lícula, amb el gran Peter Ustinov en el paper de Neró. Qui no ha vist i gaudit amb aquesta pel·lícula ?
De la mateixa manera que Sant Pere en la seva fugida palesava que havia perdut el seu nord, la seva missió, la seva essència, això mateix, al meu entendre, és el que li passa al Partit Popular. Per això públicament li pregunto: "Quo vadis, PP?" "On has deixat els teus principis, la teva ànima?"
Els principis doctrinals del Partit Popular espanyol i evidentment la seva sucursal catalana, són els mateixos que defineixen el Partit Popular Europeu, sorgits en bona part dels principis que han orientat la Democràcia Cristiana.
Doncs bé, el PP Europeu, en el seu darrer Congrés celebrat a Bucarest el 2012, va actualitzar els seu programa i el va fonamentar en dos grans principis: la solidaritat i la subsidiarietat.
Solidaritat per ajudar als més necessitats. Solidaritat que posa límits a la lliure economia per mitjà de l'economia social de mercat.
Subsidiarietat que exigeix que l'Estat s'organitzi de baix a dalt i no de dalt a baix. Totes les entitats intermèdies han de participar en les decisions que els afecten. Tot allò que pot fer un ens inferior que no ho faci un altre de superior.
Recordem que el principi de subsidiarietat es un dels principis constituents de la Unió Europea. Establert en el Tractat de Maastrich el 1992 i reconegut plenament per la Unió Europea en l'article 5 del Tractat de Lisboa 2009. Aquest principi deixa molt clar que la presa de decisions s'hauria de fer en l'esfera més pròxima a l'objecte del problema.
Em permeto fer ús de la imaginació i interpretar el significat de la gavina amb ales desplegades que ostenta el logotip del PP. Vull entendre que les ales representen precisament els dos gran principis de la solidaritat i la subsidiarietat que permeten a la gavina (el PP) volar en el cel blau de l'Europa lliure de guerres i submissions.
Entenc que l'ala de la solidaritat batega amb una força frenètica, prenent recursos d'un lloc per portar-los a nodrir les estructures de l'estat i de les comunitats més necessitades.
Catalunya ho sap prou bé. Del total d'ingressos que genera Catalunya, una part molt substanciosa (al voltant del 50%) se'ls queda l'Estat en concepte de la solidaritat esmentada.
En canvi, l'ala de la subsidiarietat no batega. Sembla que està ferida pel tret d'una escopeta centralista. És una ala carregada de plom que no pot bategar i en conseqüència volar. La perdigonada que l'ha ferit és l'afany recentralitzador que ha presentat la Vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, amb la "Reforma de l'Administració". Una reforma presentada amb semblances d'eficiència perquè sobre el paper retalla despeses, però que resultarà totalment ineficaç si comet el greu error de negligir olímpicament el principi de subsidiarietat.
L'Estat ha de servir d'ajuda -subsidium-als més petits. Si ho portem al terreny del management, diríem que l'Estat ha de donar empowerment (donar poder), per aproximar-lo al lloc de presa de decisions i d'execució de les mateixes. Si així ho fa, augmenta la responsabilitat, el compromís i l'autonomia dels individus i institucions que l'integren. Amb el principi de subsidiarietat, l'Estat esdevé fort perquè forts són tots els seus membres. L'aplicació del principi de subsidiarietat converteix els súbdits en ciutadans. En canvi, negligir-lo com ho pretén fer el PP debilita les estructures estatals , provoca anèmia social i el "tantsemenfotisme" dels individus que veuen els governants com a éssers aliens a les seves vides.
El Partit Popular, fervorós capdavanter en la defensa de determinats principis catòlics, hauria de prendre bona nota del que diuen sobre la subsidiarietat els punts 186-187 del Compendi de la Doctrina social de l'Església i el punt 1883 del Catecisme de l'Església catòlica i emprendre la "Reforma de l'Administració" per les institucions de dalt (ministeris, Senat, etc) i deixar que els ens més petits facin la seva feina prop de la gent. De ben segur que seria una reforma més eficient i sobretot més eficaç.
Si l'ala de la subsidiarietat no batega mb força, la gavina del PP no podrà emprendre el vol i desorientada, fugint dels principis que l'orienten, es "fotrà de lloros", com es diu popularment.

Enllaços recomanats: Premis cinema