El CSIC, a punt de ser tancat per defunció. És el que diuen els seus responsables, que els queden recursos fins a la tardor. Potser, com que aquest mort faria molt soroll, acabi arribant l'ajuda estatal. Però serà una ajuda agònica, una sonda per la qual entraran els diners fets papilla a un estómac que no està per a grans digestions. Conec el Consell Superior d'Investigacions Científiques des de petit. Està en un edifici pròxim al meu barri d'infància a l'exterior el qual hi ha un senyor de pedra que sembla subjectar una de les seves façanes. Amb nou o deu anys, ens aturàvem a observar el senyor, per si es cansava o canviava de postura. 24 hores subjectant un edifici ens semblava molt, fins i tot per a una estàtua.
El meu pare va treballar per al CSIC. Els fabricava aparells per a cultius i s'ocupava de la seva conservació. Va arribar a tenir un petit taller a les seves instal·lacions. En alguna ocasió, en sortir de l'institut Ramiro de Maeztu, que és allà mateix, m'acostava a veure al meu pare i feia una volta pels laboratoris. M'agradava veure la gent de bata blanca inclinada sobre els microscopis. S'ajustaven a la meva idea de la saviesa. El CSIC constituïa un estrany espectacle al país de "que inventin els altres". Diguem que era el nostre costat culte, el nostre costat ambiciós, el nostre costat internacional. Només el nom, Consell Superior d'Investigacions Científiques, impressionava molt. A casa quedava reduït al Consell.
- I el pare?
- No ha tornat del Consell.
Margallo, tan preocupat per la Marca Espanya, no té ni idea de com es fa un un nom. Es fa així, creant institucions prestigioses, a més de rendibles, en tots els sentits, a llarg termini. Així, i no ?intentant ensumar a l'interior dels avions dels mandataris estrangers, portin allò que portin. És sabut que la valisa diplomàtica s'utilitza per passar morcilla asturiana i pernil de jabugo, però no ens han obligat a obrir-la mai. Això del CSIC, encara que a última hora arribi l'indult, ens dóna una fama horrorosa. Però és la fama que s'adequa a la realitat actual. Sort, senyors savis.
