Les biblioteques universitàries són un tresor d'equipament que paguem entre tots, encara que el seu ús és restringit a uns pocs. Atrapats pel velló d'or de la televisió i Internet (es venera la pantalleta i, com preveia Ray Bradbury, es repudia el llibre), seria injust dir que Girona té un mal sistema de lectura pública. Hi ha les biblioteques municipals Ernest Lluch, Salvador Allende, Antònia Adroher, Just M. Casero, el Punt de lectura de Torre Gironella i el de Sant Narcís. Per treure's el barret. En canvi, no deixa de resultar ignominiós que la Biblioteca Pública de Girona (propietat estatal gestionada per la Generalitat) passi més hores tancada que el taüt del comte Dràcula. La vida a la ciutat podria girar entorn d'aquesta biblioteca, que pel meu gust hauria d'obrir sempre, també la nit de Cap d'Any. Mentrestant, afortunadament per als beneficiaris, s'han dotat bé les biblioteques universitàries, amb uns equips directius molt i molt remunerats. Entesos, entregarem la vida perquè els nostres plançons estudiïn, però tampoc seria mala idea que les universitats haguessin de fer a la població no universitària préstec dels llibres que les altres biblioteques no poden servir.
