Vivim una època estranya. Tenim un president de Govern contra les cordes, per unes presumptes pràctiques de finançament il·legal del seu partit esbombades per l'antic tresorer, que abans negava els fets. Per la modernització de la democràcia cal la legalització dels ajuts als partits, a la manera americana, i veuríem com fortunes i empreses reparteixen sense l'ombra del dubte i els favors que sempre tornen.
Crisi d'idees i reformes (no com les entenen els liberals, sempre associades a retallades). Aquí ens embolcallem en banderes i ocultem seus de partits embargades i causes judicials, la paràlisi en la sanitat gratuïta, l'afebliment de l'ensenyament públic i la gradual desertització en la cultura. Mala peça al teler. No ens salva el mite de la societat civil, perquè les subvencions la mantenen massa vegades lligada al poder de torn o al que està a l'ombra. Ens toca reivindicar la separació de poders, de nou. Per primera vegada als darrers 100 anys, no som capdavanters a les Espanyes en modernització política, d'idees i empenta econòmica. Però no els volia parlar d'això, sinó de la història d'un flequer. Poques vegades podem saber què ha fet un guanyador de l'Euromillones, com és el cas que els explico.
Els companys ens mostren quina vida fa el flequer sevillà que li va tocar el 2011 l'impressionant pot de l'Euromillones que totalitzava 128 milions d'euros. L'home, que ara té 38 anys, es va comprar un pis important a Sevilla, a prop de la Giralda, i es passeja per la ciutat amb un Porsche. Oficialment té la residència a Miami. Ha comprat una casa unifamiliar a cadascuna de les seves tres germanes. Ha convidat els amics a viatges a Nova York o Siena. Li agrada la velocitat i la Fórmula 1, i segueix Fernando Alonso per tot el món, de Budapest a Singapur. I allò curiós, o no tant, és que té 78 milions d'euros -més de la meitat dels calés aconseguits- dipositats en Sicavs, unes societats instrumentals que permeten una tributació baixa a hisenda. Aquestes societats li han proporcionat dos milions d'euros de beneficis els darrers tres anys. L'alcalde del seu poble, Camas, es queixa amargament que no ha invertit al municipi, que supera el 25% d'atur. Quan li van demanar si podia ajudar l'asil de la localitat, s'hi va negar perquè va dir que mai li havien comprat una barra de pa. El flequer d'or fa favors a aquells que vol, deu pensar. El seu exemple és una mica el de la societat actual, en això el senyor és poc original.
