El sant miracler

17.07.2013 | 10:22
Xavier Domènech
«Per això Rajoy pot aparentar calma i deixar que passi el temps, a veure si la recuperació econòmica arriba tota sola»

Periodista

Tot a punt per a la irrupció del sant miracler. L'espanyola és ara mateix una societat que rebutja la seva política i els seus polítics. En bloc. La intenció de vot es desplaça del pitjor al dolent amb una falta d'entusiasme preocupant. El cap de l'oposició, que no sembla ni una cosa ni l'altra, inspira menys confiança que el cap de govern. Cayo Lara, a l'esquerra de l'esquerra, agrada als seus però disgusta tots els altres. Costa pensar en IU com la sigla que lideri el desembolic. El mateix passa a amb Rosa Díez, alternativa centralista a un PP recentralitzador. Forma part del sistema, encara que potser sigui, de tots els galls del corral, qui estigui en millor posició. Cap membre del govern se salva de la crema. Els possibles tapats dels que fan el llit a Rajoy des de la seva pròpia trinxera també s'estan abrasant. Cal tenir molta fe per creure les protestes dels dirigents populars davant el que destapa Bárcenas, especialment després de les últimes revelacions, que consoliden la sospita d'una irregularitat permanent al llarg de dues dècades (almenys). L'era Aznar i l'era Rajoy. L'escàndol els enfosqueix a tots, amb culpa o sense.

La imputació de Magdalena Álvarez en el cas dels ERO andalusos constitueix un escàs consol per al partit en el govern: el PSOE ja està enfonsat, i dos de dolents no en fan un de bo. El PSOE no constitueix alternativa, però ja ho sabíem. Per això Rajoy pot aparentar calma i deixar que passi el temps, a veure si la recuperació econòmica arriba tota sola, sota el guiatge de la gran rectificació europea que lentament es va obrint pas.

Però si avui aparegués un sant miracler, algú lliure de pecats anteriors brandant un discurs de radical indignació, o d'indignada radicalitat, que proposés solucions fàcils, seria escoltat. Cert, les solucions fàcils solen ser falses, i després no es poden aplicar, però els partits tradicionals tampoc no han complert les seves promeses.

A Catalunya puja sense parar ERC, que proposa una solució elemental, la independència, com a remei a tots els mals. Esquerra va jubilar dràsticament els dirigents d'etapes anteriors i el seu nou líder està net de velles complicitats. És el més ben valorat i ja supera Artur Mas en intenció directa de vot. Quin seria l'equivalent espanyol? Algú que proposés sortir d'Europa? No està en l'ànim general. El nacionalisme antiautonòmic és una via de més calat, i simètrica al repte català. Catalitzats per un enemic interior: vella història.

Enllaços recomanats: Premis cinema