La màfia japonesa, la Yakuza, ha decidit rentar la seva mala imatge creant una revista pròpia, d'aquelles que podríem dir corporatives, editada pel clan mafiós més important, amb l'objectiu de distanciar-se dels grups més violents i de guanyar reputació en el món de l'hampa. Si l'exemple cundeix el món del periodisme pot sortir del forat on viu, perquè si sumen la llista de xoriços, lladres, delinqüents, aprofitats i mafiosos que corren lliurement i que podrien tenir la seva pròpia publicació, necessitaran molts professionals. Bromes a part, no em sembla anecdòtic que una organització mafiosa pugui permetre's editar una publicació que parlarà d'ella mateixa, més aviat sembla una hipocresia que una societat que lluita contra el crim organitzat deixi que aquest es faci publicitat.

Malauradament, però, no cal anar al Japó per viure exemples semblants. Aquí mateix tenim prou casos de delinqüents que, sense tenir revista pròpia, tenen a la seva disposició un munt de mitjans que els fan publicitat gratuïta i que intenten convertir-los en xoriços-herois, fent de les seves gestes il·lícites un món d'entreteniment i un model social. Potser, en realitat, hem estat font d'inspiració de la màfia japonesa, que ha vist com al nostre país resulta ben fàcil ser il·legal, ser famós i no necessàriament haver d'estar a la presó.

Pel que es veu, tenir bona reputació ja no és tan important com tenir reputació a seques i actualment tenim una bona colla de sàtrapes que han descobert que el món de la comunicació pot estar al servei de les seves malifetes, fent d'altaveu d'aaquestes a i que fins i tot hi pot haver qui els aplaudeixi, qui els rigui les gràcies i qui pensi que realment són un model a seguir. A aquest pas, aviat farà basarda passar per davant del quiosc.