Quins són els enemics de l'emancipació de Catalunya, de l'ús de la seva llengua, de la seva economia, del sobiranisme? En primer lloc, els de fora: tots els partits espanyols, els seus mitjans -de dretes i d'esquerres, d'El Mundo a El País- la pràctica totalitat dels seus intel.lectuals, esportistes, acadèmics... En segon lloc les seves sucursals i franquícies catalanes: el PPC, el PSC, però també partits i organitzacions teòricament "catalans", però que són un reconcentrat d'espanyolisme, racisme i anticatalanisme (valgui la redundància): C's, PxC..., els autoanomenats "internacionalistes" i "ciutadans de món", així com els unionistes "il.lustrats" tipus Màrius Carol...

És cert que no són iguals les dretes que les esquerres... Aquestes darreres, com a mínim, són més cultes i, si més no teòricament, s'hi pot dialogar millor. Ara, que, a Espanya, és ben fàcil ser una mica més culte que el PP, un partit que representa l'estultícia, la mala bava i la ignorància aplicades a l'extermini de la llengua catalana. Hi ha ciutadans que pensen, de bona fe, que els socialistes sí que ens "entenen". Però de fet, des del punt de vista doctrinal i anticatalà, el PSOE és encara pitjor que el PP, ja que basteix el seu profund jacobinisme amb l'apel.lació a la raó històrica de la classe obrera o de l'esquerra universal i arguments similars. De fet, el PSOE és més doctrinari que el PP, aquest si de cas és més visceral. Però els dos tenen el mateix projecte d'Espanya, que és el de Franco: "Una grande y libre", sense a penes cap matís.

El federalisme que el senyor Navarro ens ven com una cosa nova, és el vell i arnat discurs de l'unitarisme espanyol disfressat de "regionalisme": parteix del concepte intocable d'Espanya, no reconeix Catalunya com a nació, no reconeix la seva llengua ni en vol evitar l'extermini, i en economia, en nom de la "solidaritat", hem de continuar fer de "paganos" de les festes d'Espanya.

Heus aquí el que escrivia Andreu Nin a "Els moviments d'emancipació nacional", i que desfà del tot les tesis del PSOE-PSC: "Tots els moviments nacionals tenen un contingut democràtic que el proletariat ha de sostenir sense reserves. Una classe que combat aferrissadament totes les formes d'opressió no es pot mostrar indiferent davant l'opressió nacional; no pot, sota cap pretext, desentendre's del problema. La posició pseudo-internacionalista, que nega el fet nacional i preconitza la constitució de grans unitats, sosté pràcticament l'absorció de les petites nacions per les grans i, per tant, l'opressió. El proletariat només pot tenir una actitud: sostenir activament el dret indiscutible dels pobles a disposar lliurement de llurs destins i a constituir-se en Estat independent si aquesta és llur voluntat".

Profundament actual.