Ahir mateix, la contraportada del Diari de Girona publicava una fotografia dels cinc homes que aquesta temporada havien de dirigir el primer equip del Barça de futbol: tres gironins i dos estretament relacionats amb les comarques gironines. Al costat de l'entrenador Tito Vilanova, de Bellcai?re, hi havia el seu segon, Jordi Roura, de Llagostera, i els acompanyaven Josep Ramon de la Fuente, de Castell d'Aro, Joan Francesc Ferrer, Rubi (que fa unes setmanes va situar el Girona FC a tocar de Primera Divisió), i Aureli Altimira (exjugador del Figueres i el Guíxols). Però Vilanova no entrenarà el Barça per culpa del càncer que se li va diagnosticar a finals de 2011, que des de llavors l'ha obligat a sotmetre's a dues intervencions quirúrgiques, i que el curs passat el va tenir més de dos mesos allunyat de les banquetes mentre es tractava a Nova York. Ahir es va saber, de manera inesperada, que el tècnic de Bellcaire ha de seguir un nou tractament que resulta incompatible amb la seva activitat com a entrenador blaugrana; ho va anunciar al vespre el president de l'entitat, Sandro Rosell, tot i que des del matí els rumors sobre la renúncia de Vilanova s'havien anat escampant per les xarxes socials. A diferència de la temporada passada, el Barça li buscarà ara un substitut, que serà anunciat la setmana que ve; perquè ahir no era important, això, sinó que ho era la salut de Tito Vilanova, i la solidaritat que li van transmetre els seus ?com?panys de club i del futbol en general. Tant de bo aquesta retirada de les banquetes sigui només temporal; que Tito Vilanova superi la malaltia i pugui tornar a demostrar la seva vàlua, com ho va fer els anys que va ser la mà dreta de Pep Guardiola i també aquest últim curs, com a màxim responsable del Barça, amb el qual va completar una campanya brillant. Per la seva impecable trajectòria -basada en l'esforç, la capacitat de treball, la humiltat i l'afany de superació-, Tito Vilanova es mereix tornar a entrenar l'equip que ara ha d'abandonar per motius que no tenen a veure amb l'esport.