El clam per mesures exemplars contra la corrupció xoca a Espanya amb moltes lleis, massa, i de molt difícil aplicació pràctica. El finançament il·legal en què pot haver incorregut el PP, si es confirmen les denúncies de Bárcenas, no està tipificat com a delicte al Codi Penal. El mateix passa amb el cobrament de sobresous, incompatibles en el cas d'alts càrrecs de l'Administració o membres del Govern. El càstig per a aquest tipus d'actuacions es limita a sancions de naturalesa administrativa. El finançament il·legal prescriu, a més, als quatre anys, quan el Tribunal de Comptes acostuma a tardar-ne cinc a emetre els seus informes, no té mitjans suficients i tolera negatives dels bancs a facilitar informació. Són controls més formals que materials.

Segons les revelacions de l'extresorer del PP, en l'anomenat cas Bárcenas es poden haver comès delictes de suborn, prevaricació, tràfic d'influències, maquinació per alterar el preu de les coses, apropiació indegudaÉ Són tots delictes difícils de provar, com s'ha vist en el "cas Campió", del qual el socialista José Blanco n'acaba de sortir indemne. Caldria una legislació com la dels Estats Units i que el nom del donant figurés associat al de qui rep els diners per comprovar que no hi hagi contraprestacions, però la transparència no sembla una cosa que tregui la son a la classe política espanyola. Perquè de casos n'hi ha de ben diversos, i que afecten un ampli espectre ideològic: Filesa (PSOE), Naseiro (PP), Palau (CiU)...

S'escolta sovint que l'arrel del problema és que no existeix encara un finançament d'acord amb les necessitats dels partits (l'argument l'ha fet servir fins i tot el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, per justificar l'afer dels assessors). Però el que cal canviar radicalment és el concepte de despesa electoral. Cal acabar amb el malbaratament sistemàtic dels diners públics. I posar dics a la cobdícia humana. Com? Es necessiten normes, però que siguin justes i fàcils d'aplicar i que hi hagi voluntat d'aplicar-les. Que el finançament il·legal dels partits, el cobrament de sobresous o altres activitats assimilables no siguin delicte excepte en casos molt concrets revela una extrema tolerància amb conductes execrables. Urgeix la regeneració, tant política com social. Als representants públics cal exigir-los, a més, un plus d'honorabilitat i de respecte pel ciutadà comú. El blindatge jurídic no pot servir per desplegar cortines de fum sobre les responsabilitats polítiques de la corrupció.